Recuperació de l'obra nova amb un 78% més de metres visats

La xifra d’obra nova validada pel Col·legi d’Arquitectes va experimentar un augment notable l’any passat després d’un 2016 dolent. S’hi van visar 110.849 metres quadrats, un 78% més que els de l’any anterior (62.253) per a projectes de nova construcció. Des del Col·legi es veuen símptomes de recuperació, “una tendència a la millora”, assenyala la degana, Zaira Nadal, que hi afegeix, però, que “encara queda per fer”. I és que recorda que encara estan en la banda baixa si es fa la comparativa d’ençà que recullen l’estadística, l’any 2000. Aquell any es van visar uns 721.000 metres quadrats. Després va arribar la moratòria de la construcció prèvia a l’aprovació dels plans urbanístics i la febre d’entrega de projectes per evitar-la (el 2003 es van superar els 1,5 milions de metres quadrats validats), la calma posterior i a partir dels anys 2007 i 2008 (quan es van tornar a superar els 250.000 metres quadrats de projectes revisats pels arquitectes) la crisi econòmica i la gran frenada de la construcció. Tenint en compte que no hi ha hagut una constància en la xifra per tot aquest seguit de variables, la degana argumenta que es fa difícil establir quina seria la xifra que es plantegen com a idònia per concloure que hi ha una plena recuperació del sector. “No hi ha hagut una normalitat, han estat anys peculiars amb la moratòria, després els plans urbanístics i tota una normativa nova, amb posterioritat la crisi. Però ara sembla que ens n’estem sortint”, detalla.

Nadal recorda, però, que metres visats no és sinònim de metres autoritzats per construir, que és el definitiu. Què fa falta per empènyer els projectes? Nadal considera que més que canvis a la normativa “falta positivisme, l’impuls dels promotors a perdre aquesta por”. El Col·legi ja va manifestar al seu dia que no compartia la visió de constructors, promotors immobiliaris, propietaris de béns immobles i agents immobiliaris d’eliminar la cessió en terreny urbà consolidat per tal d’incentivar la construcció, una contrapartida que consideren necessària (ja sigui en terreny o del tipus econòmic) per impulsar equipaments públics. Sí que hi hauria quòrum en la necessitat de rebaixar el percentatge d’acord per tal de tirar endavant un pla parcial.

Transició energètica

A nivell normatiu el Col·legi celebra l’impuls del projecte de llei de transició energètica que la ministra de Medi Ambient acaba de presentar i que considera que pot significar un impuls per a la rehabilitació. Incentivar la millora del parc immobiliari ha estat una de les demandes del sector de la construcció i relacionats en tots aquests anys de crisi. Les xifres de projectes visats han sofert alts i baixos, assenyala la degana, des que l’administració va tirar endavant el pla Renova l’any 2011 per fomentar la rehabilitació. L’any passat els metres quadrats autoritzats per a obres de reforma van fregar els 88.000, pràcticament el doble dels validats el 2016 (44.426) el que la degana atribueix també a l’efecte de la simplificació i la millora dels tràmits del Renova. Considera, a més, que la llei de transició energètica pot donar un impuls més “a la millora del parc immobiliari”. Com a mesures novedoses promou l’etiqueta/certificació energètica de l’edificació que serà obligatòria en operacions de compra-venda a partir del 2020. A partir d’aquell any els nous projectes constructius, a més, hauran de garantir edificis que pràcticament no consumeixen energia i els de rehabilitació o ampliació hauran de seguir criteris de sostenibilitat energètica.