Conflicte entre Espanya i Andorra per la custòdia d'una menor
Un tribunal espanyol va atorgar la tutela a la mare el passat mes d’octubre, però al Principat deneguen el retorn de la nena a Espanya
Conflicte judicial per la custòdia d'una menor
Situació de conflicte entre la Justícia andorrana i l’espanyola per la custòdia d’una menor. És el cas d’Ana Vanessa Liñares Barreiros, de nacionalitat espanyola i resident a la Corunya, que el novembre del 2015 va denunciar que la seva exparella, de nacionalitat andorrana, es va emportar la filla que tenen en comú al Principat sense avisar, incomplint el règim de visites i sense tenir la corresponent autorització. Liñares va iniciar els processos judicials per tenir la custòdia de la filla, que actualment té 10 anys, i el jutjat de primera instància de la Corunya va dictaminar a favor seu el 20 d’octubre del 2017, amb una sentència que li atorga la guarda i custòdia de la menor. El desembre del 2017, amb la sentència de custòdia favorable, Ana Vanessa Liñares demanda el retorn de la menor als tribunals andorrans per desplaçament il·lícit per part del seu progenitor. La justícia andorrana falla a favor del progenitor, argumentant en la sentència que “la menor fa més de dos anys que resideix al país i s’ha integrat totalment en el seu nou entorn”, també s’afegeix que la progenitora “no exercia de manera efectiva el dret de custòdia en el moment del desplaçament de la menor”, i es manifesta la voluntat d’aquesta de romandre amb el pare. Sota aquests arguments la justícia andorrana va denegar la petició de retorn de la menor, una resolució per la qual Liñares ha presentat un recurs, encara pendent de resoldre’s.
Un llarg procés
Liñares també va presentar una denúncia als jutjats de la Coru-nya per segrest de menors, una petició que el jutge va arxivar però en la qual queda pendent resoldre un recurs. La mare de la menor se sent desemparada per la justícia espanyola perquè té una sentència favorable “que mai arriba a executar-se”. L’aute del jutjat espanyol va dictaminar que queda suspès el règim de visites entre el pare i la menor, que en aquells moments ja porta gairebé 2 anys vivint a Andorra, i obliga el progenitor a pagar una quota de 150 euros mensuals en concepte de pensió alimentària.
La progenitora va confirmar que va conèixer la seva exparella quan residia a Andorra, pels volts de l’any 2005, “era una persona responsable, treballadora i atenta”. Però considera que tot va canviar quan es van traslladar a Espanya, “aleshores vam decidir separar-nos, vam dir que ell es quedava a casa meva amb la nena mentre jo buscava un pis”. L’any 2013 va presentar la primera demanda al jutjat de primera instància de la Corunya per incompliment del règim de visites. Segons la mare, durant aquell any “ell [l’exparella] va estar a la presó i la meva filla residia amb els seus avis”, i hi va afegir que durant aquest període de temps “no em van permetre veure la meva filla, jo trucava i ningú em responia”. Liñares va denunciar que “la meva filla només té deu anys acabats de complir i està lluny de la seva mare”.
L’advocada de la mare, Marta Álvarez Pardiñas, va assegurar que estan “atònits” davant la “inoperància” de la justícia espanyola. Segons Álvarez, “tenim unes lleis que no s’estan complint. Fa gairebé 5 anys que estem així”.
“Fins al final”
La mare de la nena va destacar que “lluitaré per la meva filla fins al final, a mi no m’atura ni un tren. La justícia em dona la raó”. Liñares va assenyalar que té una parella estable, un militar destinat a Ferrol, junts tenen un fill de tres anys que vol que “comparteixi la vida amb la seva germana”. Tant ella com la seva advocada esperen que el recurs presentat contra la desestimació del retorn de la nena a Espanya els resulti favorable.
EL PARE DE LA NENA DIU QUE ÉS LA MARE QUI VA MARXAR
El pare de la criatura va afirmar que està “satisfet” per la resolució de la justícia andorrana que denega la petició de restitució de la menor a Espanya. L’home argumenta que va ser la mare qui “va deixar la nena quan tan sols tenia quatre mesos” i que “mai s’ha preocupat per la seva filla, ni trucades ni visites, ni res”, afegint que aquest va ser un dels motius pels quals va posar la “denúncia per abandonament” l’any 2007. A més a més, afegeix que la seva filla és “andorrana” i que està “perfectament integrada a l’escola i amb els seus companys”. El progenitor reconeix que va estar a la presó “uns deu mesos” pels volts del 2013 “per una baralla en un bar”, i que durant aquest temps la seva filla va viure amb els seus avis paterns al Principat, una època en què “no es va poder localitzar la seva mare”. A més, va insistir en el fet que no va atendre el requeriment judicial de la Corunya perquè “estava treballant i no podia deixar la feina per anar fins a la Corunya”. L’home, que actualment està casat amb una altra dona, va assegurar que “fa vida normal”.