El Superior tomba de nou l'actuació de Samarra contra Cinca pels lingots

El Tribunal Superior ha desestimat l’incident de nul·litat d’actuacions presentat per l’expresident d’Orfund, Joan Samarra, contra Jordi Cinca per afers de final dels anys noranta, quan l’ara ministre treballava en aquesta empresa. El Superior manté la duresa contra l’acusador que ja reflectien les diverses sentències anteriors, en què se li retreia que hagués presentat una causa sense cap fonament, i torna a fer pagar a Samarra les despeses legals de les dues persones contra les quals va presentar la querella: Jordi Cinca i Manuel Terren Parcerisas. Fins i tot especifica que Samarra haurà de satisfer “els honoraris d’advocats” de Cinca i Ter­ren. L’argumentació del tribunal és força curta. Bàsicament addueix que Samarra ja va fer un recurs, que va perdre, i per tant ha tingut totes les garanties jurídiques. En segon terme tampoc accepta una reclamació de Samarra que el tribunal havia desestimat d’entrada l’acusació contra Cinca per tràfic d’armes. El Superior indica que la desestimació d’aquesta acusació estava degudament motivada i que no hi ha cap dret a queixa.

El rebuig a l’incident de nul·litar suposarà que Samarra acabi presentant recurs al Tribunal Constitucional. Precisament l’incident de nul·litat és el pas previ obligatori per arribar-hi. Es preveu que el recurs d’empara es presenti a l’Alt Tribunal en els propers quinze dies.

L’expresident d’Orfund havia acusat Cinca d’un presumpte delicte d’administració deslleial amb apropiació indeguda, de tràfic d’armes i de blanqueig de capitals. Li imputava haver-se quedat uns lingots d’or a final dels noranta i tenir tractes amb els Senyors de la Guerra africans per aconseguir privilegis en operacions i trasllat d’or i pedres precioses. Tant la Batllia com el Tribunal Superior dos cops, com els jutjats espanyols on Samarra havia portat el cas l’han desestimat. A banda de desestimar les acusacions, els magistrats del Superior també van posar en dubte les bases de la querella presentades contra el ministre de Finances perquè no aportaven res concloent. La sentència establia que “la Constitució no inclou el dret a pretendre la prossecució de la instrucció d’un sumari en base a simples asseveracions i conjectures de la comissió d’un delicte sense aportar cap indici susceptible de donar lloc a qualsevol investigació o diligència concreta”. Cal recordar que el Tribunal de Corts, on es va jutjar el cas en primera instància, ja havia estat molt dur amb Samarra perquè va considerar que la querella presentada havia estat “temerària” i “absolutament infundada”. A més, les acusacions corresponien a fets que dataven entre el 1995 i el 2000, però que no van ser denunciades fins al 2016 i per tant també estaven prescrits.