'cas bpa'

El Perú destaca la gran col·laboració d'Andorra en el 'cas Odebrecht'

Andorra va respondre de manera afirmativa al 80% de les demandes d’informació sol·licitades pel país llatinoamericà

El Perú destaca la gran col·laboració d'Andorra en el 'cas Odebrecht'

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La fiscalia del Perú va destacar ahir la bona actitud del Principat a l’hora col·laborar en el procés judicial obert al país llatinoamericà pel cas Odebrecht, que investiga el pagament de suborns de la constructora brasilera –que dona nom al cas– a polítics, funcionaris, empresaris i testaferros de vuit països de l’Amèrica llatina a través de Banca Privada d’Andor­ra (BPA). En concret, la justícia del país va respondre de manera positiva al 80% de les sol·licituds d’informació que va enviar la justícia peruana pel cas, que ha estat a punt de fer caure del seu càrrec l’actual president, Pedro Pablo Kuczynski.

El fiscal superior del Perú, Alfonso Peña, va manifestar que la col·laboració d’Andorra ha estat “formidable”, malgrat que els dos països no tenen signat cap acord bilateral i d’entesa. En declaracions al programa televisiu Sin Reserva, Peña va remarcar que els dos països van invocar “els acords internacionals”, i va destacar que hi ha una bona fluïdesa i coordinació amb les autoritats andorranes. Una mostra de la bona sintonia entre els dos sistemes judicials va ser la participació a l’octubre del fiscal general del Principat, Alfons Alberca, en la convenció de fiscals i procuradors generals que es va celebrar precisament a Lima i que va aplegar representants de ministeris públics d’una vintena de països.

Alberca es va comprometre a entregar tota la informació dels comptes dels polítics i funcionaris peruans que presumptament van cobrar suborns a través de Banca Privada d’Andorra. D’altra banda, a l’octubre la batlle Canòlic Mingorance va lliurar a la fiscalia del Perú la informació sol·licitada sobre els funcionaris i empresaris del país llatinoamericà que presumptament van rebre suborns, entre els quals l’exvicepresident de la petroliera Petroperú Miguel Atala.

Odebrecht va pagar 172 milions d’euros en suborns a través de BPA. L’empresa brasilera feia obrir comptes xifrats a BPA als suposats subornats, que després aconseguien a la constructora contractes multimilionaris en obres públiques, i els abonava les comissions il·legals a través de les societats. BPA Serveis s’encarregava d’obrir les societats pantalla amb seu a l’Amèrica central per als subornats amb l’objectiu de fer perdre el rastre de l’origen dels diners.

El cas ha esquitxat prestigiosos empresaris i exfuncionaris de països llatinoamericans. El president peruà, Pedro Pablo Kuc­zynski, va sobreviure a una moció que demanava derrocar-lo del càrrec a causa d’uns contractes que una empresa seva va firmar amb Odebrecht mentre era ministre d’Economia i Finances del país sota la presidència d’Alejandro Toledo. Kuczynski va defensar sempre la seva innocència i va negar haver afavorit cap empresa. Les sospites també han planat sobre el president del Brasil, Michel Témer, que va admetre haver-se reunit el 2010 amb un directiu d’Odebrecht, però va negar qualsevol involucració per part seva en els casos de corrupció de la companyia. De fet, Odebrecht va reconèixer davant de la justícia brasilera que va pagar campa­nyes electorals de presidents i candidats i 680 milions d’euros en suborns. A canvi, els presidents i candidats afavorits concedien a la constructora obres públiques multimilionàries.

ELS CIERCO ENVIEN LA RECLAMACIÓ

La família Cierco va presentar ahir oficialment el requeriment davant de la Comissió Europea perquè se la indemnitzi pel cas BPA. Segons el comunicat que va enviar la família, l’escrit es va interposar davant de la delegació de la Comissió Europea a Madrid. En una reclamació que compta amb setanta pàgines, la família Cierco denuncia els perjudicis que va comportar la posada en marxa de l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), que va permetre la intervenció de l’entitat financera, fet que segons ells va provocar que tots els accionistes es veiessin privats de tot el seu capital sense rebre cap compensació a canvi.

tracking