Els funcionaris volen poder treballar després dels 65 anys

Els sindicats de l’administració volen que els funcionaris puguin seguir treballant més enllà dels 65 anys si així ho desitgen. En concret, demanen que tots els treballadors de l’administració general tinguin el règim que actualment tenen batlles, magistrats i fiscals, que gaudeixen de jubilació voluntària dels 65 als 70. Un període durant el qual cobren tant de la CASS com de l’administració. Els representants dels sindicats van traslladar la demanda a Govern en el marc de les converses per la reforma de la llei de la Funció Pública. L’executiu, segons consta a l’informe de desembre del ministeri de Funció Pública i Reforma de l’Administració sobre l’avantprojecte de llei al qual ha tingut accés el Diari, ha decidit entrar a valorar la proposta i avança que l’estudiarà amb el grup parlamentari demòcrata.

Referent a la jubilació, els representants de les organitzacions sindicals rebutgen que es forci d’ofici quan el funcionari es trobi en situació d’incapacitat permanent i defensen que se li atorguin altres funcions en un lloc de treball diferent. Al redactat de la nova llei, que està en fase consultiva abans d’entrar a tràmit parlamentari, la jubilació deixa de ser una situació administrativa per al treballador, ja que quan es jubila deixa de formar part de l’administració.

Mobilitat i excedències

El Govern pretenia que un funcionari que no superi el període de prova per accedir a un altre lloc de treball retornés o bé a la seva plaça o bé a una altra de la mateixa família professional, fet que els sindicats van rebutjar pel risc de perdre el lloc de treball i desincentivar, per tant, la mobilitat. Finalment, el ministeri ha accedit que el retorn sigui al lloc d’origen. Així mateix, davant l’oposició sindical perquè el període de prova fos de tres mesos, l’executiu ha establert que serà de tres mesos per als empleats de l’administració i d’un mínim de tres per als nous. Pel que fa a les excedències, el termini de temps per demanar el retorn s’ha reduït de tres mesos a un, període que malgrat les queixes sindicals el ministeri d’Eva Descarrega veu suficient. En el cas de voler marxar, la renúncia estava estipulada en un preavís mínim de tres mesos que s’ha rebaixat a dos a demanda de les organitzacions sindicals. Les indemnitzacions en cas d’acomiadament seran de 45 dies per any de servei amb un màxim de 24 mensualitats.

La reforma també estableix que en un termini de quatre anys s’haurà d’haver realitzat el pla estratègic de recursos humans amb la revisió de les necessitats de personal. Els sindicats veuen arbitrari que sigui Govern qui decideixi quan es treu una convocatòria externa perquè va en detriment de la promoció interna i defensen que dos representants sindicals haurien de formar part del comitè tècnic de selecció, extrem rebutjat per l’executiu. Així mateix, critica que s’aposti per experts externs en els processos de selecció. Pel que fa als directors, han demanat que posin el seu càr­rec a disposició quan canviï el Govern que els ha nomenat, petició acceptada pel ministeri.

En el cas de les comissions de serveis, que són noves destinacions per a projectes temporals, s’estableix que “és voluntària però excepcionalment pot ser obligatòria”. Els sindicats també van demanar que la jornada laboral es limités a les 35 hores setmanals, i una prima d’exclusivitat, peticions desestimades. I en l’àmbit disciplinari, els representants dels sindicats a la comissió consultiva van demanar crear un òrgan intern per instruir expedients disciplinaris (Govern diu que no ho veu necessari) i van criticar que es pugui sancionar un empleat tant administrativament com penalment. El ministeri, però, considera que no és una doble sanció perquè els funcionaris estan sotmesos a règim estatutari.

Pel que fa al tipus d’infraccions, la manca de rendiment serà constitutiu d’una falta greu. Els sindicats proposaven afegir-hi que fos manca de rendiment intencionat, però Funció Pública ha decidit mantenir el redactat actual. En aquest sentit, cometre una falta greu suposarà la reubicació obligatòria temporal a un altre lloc de treball per un any com a màxim i una falta molt greu, reubicació obligatòria definitiva a una altra plaça.

ARGUMENT DEL VALOR DEL QUINQUENNI

La substitució del complement d’antiguitat de triennis a quinquennis és una de les apostes fortes de Govern en aquesta reforma, i malgrat el rebuig sindical no està disposat a cedir. És per això que segons es desprèn de l’informe de desembre del ministeri de la Funció Pública, els sindicats fan constar que si finalment s’eliminen els triennis sol·liciten que s’augmenti proporcionalment el valor del quinquenni. Concretament, proposen que el quinquenni tingui un valor de 173,73 euros bruts mensuals en tretze pagues.

Tanmateix, i sense que el redactat de la llei sigui definitiu, ja que encara està subjecte a modificacions al si de la comissió consultiva, el ministeri d’Eva Descarrega sosté que manté el preu que té el trienni i senzillament es traspassa a quinquenni.

LES MESURES

El Govern estudiarà amb el grup de DA que els funcionaris puguin seguir treballant dels 65 als 70.

El preavís en cas de renúncia passa de tres mesos a dos a demanda dels sindicats.

La indemnització serà de 45 dies per any de servei amb un màxim de 24 mensualitats, no 30 com ara.

El comitè tècnic de selecció de personal estarà exclòs als sindicats i es podran agafar experts externs.

Els directors hauran de posar el seu càrrec a disposició cada cop que hi hagi un canvi de govern.

Els sindicats van demanar que la jornada fos de 35 hores i una prima d’exclusi-vitat que Govern ha rebutjat.

La manca de rendiment serà constitutiu d’una falta greu. Els sindicats volien afegir-hi que fos intencionat.