Un client perd l'assegurança per “conducta fraudulenta”

El recurrent va acudir a la justícia després que la companyia asseguradora amb la qual havia subscrit la pòlissa resolgués unilateralment el contracte. Segons les condicions del contracte el client havia de percebre un capital de 60.000 euros, però l’empresa es va negar a abonar-li la quantitat. La raó? El beneficiari havia omès informació de rellevància respecte al seu estat de salut a l’hora de contractar l’assegurança. La justícia, primer la Batllia i recentment la sala civil del Tribunal Superior, ha donat la raó a la companyia. La segona instància ha conclòs que la rescissió de la pòlissa està justificada per la “conducta fraudulenta” de l’home.

El client i l’empresa van acordar la pòlissa de vida i invalidesa total i permanent l’octubre de l’any 2007 i el juny del 2013 el recurrent va obtenir la declaració d’incapacitat per exercir qualsevol activitat professional. Per tant, i segons establia el document, hauria d’haver rebut llavors els 60.000 euros que explicitava el contracte en cas d’incapacitat del titular, però no va ser així. L’home, en desacord amb la decisió de la companyia, va iniciar un plet a la justícia argumentant que no havia ocultat informació i que la patologia que patia no era conseqüència de cap malaltia o accident produït abans de contractar la pòlissa. Tanmateix asseverava que havia informat degudament l’empresa asseguradora que havia patit un accident l’any 2003 i que havia estat de baixa.

El Superior, però, indica que en el qüestionari que el recurrent va haver de contestar a la compa-nyia abans de contractar l’assegurança va respondre negativament a totes les preguntes en relació al seu estat de salut “dissimulant el seu estat real”. La sentència esgrimeix que va patir un accident laboral l’any 2003 a conseqüència del qual va estar un any i mig de baixa, “fet del qual no va informar la companyia”. Afegeix que “el servei mèdic de l’asseguradora indica que la patologia soferta i agreujada [...] té una estreta relació de causa-efecte amb la lesió de l’any 2003 i que no havia estat comunicada com a preexistent”. Resol, doncs, que el demandant va “cometre una falsedat en la seva declaració”, i que per tant “la rescissió de la pòlissa deriva exclusivament de la conducta fraudulenta de l’agent”.

En conseqüència, el demandant no percebrà els 60.000 euros que havia reclamat a la compa-nyia, però a més haurà d’abonar les costes. El Superior l’ha condemnat a sufragar les derivades de la tramitació en segona instància, incloses les corresponents a la intervenció d’advocat i procurador de l’altra part.