El bloqueig de la renda variable ve pel recurs a Suïssa d'unes societats panamenyes

La renda variable de Vall Banc i de Banca Privada d’Andorra està encara bloquejada a Suïssa degut al recurs que van presentar unes societats panamenyes després que el supervisor bancari suís (Finma) acordés el retorn dels valors a Andorra. Les societats panamenyes autores del recurs tenen el capital bloquejat a BPA en no haver pogut justificar l’origen lícit dels diners. L’acció, que no té cap sentit perquè també perjudica aquestes societats, ja que tampoc poden repatriar els diners, s’entén, segons diferents fonts, com una forma de pressionar l’AREB perquè consideri els actius de les panamenyes com a lícits. D’aquesta forma podrien ser traspassats a Vall Banc. L’AREB, segons altres fonts properes a la institució, no s’ha plantejat en cap moment determinar quins actius dels que estan bloquejats a BPA són lícits o no per les possibles pressions. Des dels organismes públics involucrats en el cas BPA, segons aquestes fonts, s’han mantingut els mateixos criteris, derivats de la feina de PricewaterhouseCoopers, per estimar quins podien passar a Vall Banc. Per tant sense la documentació acreditativa els actius de les panamenyes que han recorregut no s’alliberaran.

La renda variable de BPA es va quedar bloquejada a Credit Suisse des de l’esclat de la crisi de l’entitat financera, el març del 2015, fins al 13 de març del 2017, quan el Finma va autoritzar la repatriació. El recurs, però, va aturar la decisió fins que un tribunal administratiu helvètic dicti sentència. La legislació suïssa estableix que el sol fet que es recorri contra una decisió comporta de manera directa la suspensió de l’acte fins a la resolució del recurs. Cal tenir en compte que es va recórrer al maig de l’any passat i per tant ja han passat set mesos sense que s’hagi resolt la demanda de les panamenyes. L’AREB, segons les fonts properes a l’organisme, es mostra incapaç de saber quan pot arribar la resolució, encara que confien que es rebutgi el recurs i els valors tornin a Andorra.

La legislació suïssa és molt garantista pel que fa a la recuperació de capitals bloquejats en el seu territori per evitar que les entitats bancàries que tenen els dipòsits es vegin involucrades en causes judicials per part de clients que es puguin sentir perjudicats. Aquest model de legislació és el que va fer que l’AREB intentés des del primer moment que s’executés un desbloqueig pactat sense entrar en la via judicial de reclamació. Credit Suïsse va seguir una línia similar al model suís per evitar conflictes legals en negar-se al retorn directe de la renda variable. L’entitat helvètica va optar per no fer res fins que el regulador financer del seu país va ordenar el trasllat a An-dor­­ra. Actualment és imprevisible saber quan arribarà la resolució del recurs.