La volta al món als 65

De Cadis a la Xina i de la Xina a Cadis passant per Andorra. És el trajecte que ha estat fent José Piñeiro en els darrers sis mesos amb la seva moto. Una motocicleta de 600 centímetres cúbics que tot i ser de carretera ha fet passar per “rius, deserts, carreteres de terra i molt dolentes...”. “Ha aguantat molt bé”, i per això va decidir tornar ahir al taller d’Andorra on li van fer la posada a punt per recórrer 25.000 quilòmetres de 32 països diferents. Havia de passar per Sant Sebastià, però va canviar la ruta per passar pel taller del Principat.

El repte? “Saber si podria fer un viatge llarg en moto amb 65 anys.” El segon del món a fer-ho. Aconseguit? “Sí, però no és el mateix. Les cames no són el que eren. Noto l’edat, i tant que la noto, i molt”, reconeix. Recorda el primer viatge llarg per tot Europa amb 17 anys fent autoestop durant dos anys i després altres rutes pel nord d’Àfrica i a Amèrica per seguir el rastre dels diputats americans que van participar a la Constitució de Cadis del 1812.

Va fer tres viatges en moto en condicions extremes (en onada de calor, pluja i fred, amb onze graus sota zero) per entrenar-se abans de partir, però tot i així el viatge li va deparar alguns ensurts. Dos accidents a Geòrgia –“són vertaders homicides”– i fins i tot un empresonament breu a la Xina. “Ha sigut més dur del que m’esperava”, admet. Però amb moltes coses bones: el Kirguizistan, les Filipines (“al·lucinant” la gent i els paisatges”), Rússia, bussejar amb taurons i tortugues i sobretot la gent. “La gent és fantàstica a tot arreu”, amb l’excepció de l’experiència xinesa, de la qual guarda un mal record.

Creuar deserts, fer una ruta de cinc hores en cavall, una altra a Uzbekistan de 24 hores que va acabar sent de tres dies per culpa de les inspeccions de la policia... Però cap problema per entendre’s, tot i no parlar ni un borrall d’anglès. “La gent em diu que si ja és una bogeria fer el viatge en moto i per l’edat, imagina’t sense saber anglès”, explica, però narra victoriós com “quan et vols fer entendre et fas entendre, soc la prova que es pot fer la volta al món amb senyes”. I enmig d’aquest panorama, Andorra no deu ser gaire atraient, oi? Al contrari, “és molt interessant com a país per on està situat”. “El paisatge m’ha encantat i sobretot les pistes d’esquí. En menys de dos mesos vinc a esquiar a Andorra”, avisa.

Un periple que va començar l’11 de juny i acabarà el 7 de desembre quan arribi a casa, Cadis, per retrobar-se amb la família. Una família que estarà molt atenta als propers reptes de Piñeiro: recórrer el nord d’Àfrica en moto i bussejar pels oceans Índic i Atlàntic.