Un furt de tres minuts

Menys de tres minuts. És el temps que va emprar l’autor d’un furt amb força en una botiga on es ven fonamentalment tabac i alcohol, situada a l’avinguda Meritxell. No va necessitar cap estri. Simplement va rebentar la porta ja fos a puntades de peu o d’una empenta. Un cop a dins va “tirar de nassos”, en expressió policial, perquè l’alarma va començar a sonar. No li va importar. Va continuar dins de la botiga. Buscava diners. I va agafar els del fons de caixa. Cal establir encara la suma definitiva però va ser inferior als mil euros, que era el que hi havia dins de la botiga. Un cop agafats els diners va sortir corrents. Eren les tres de la matinada i en menys de tres minuts havia completat un cop. Això sí, prenent molt de risc.

Va ser un robatori aïllat, segons la policia, perquè en els últims anys ha disminuït molt el nombre de furts amb força. L’última onada va ser la de la banda juvenil que actuava per Escaldes. El balanç final del cost del cop pot ser més alt una vegada s’hagin abonat els costos de la reparació de la porta. En els casos de la banda juvenil d’Escaldes a vegades era més important la despesa per destrossa que el botí en metàl·lic. En el cas de la botiga de l’avinguda Meritxell, al final no hi haurà tanta diferència entre el que es van endur de la caixa i el que costa arreglar els desperfectes.

Des de la policia s’aprofita per recordar que els comerciants haurien de ser conscients que calen més mesures de seguretat. Que les portes han d’estar protegides i que una simple fulla de vidre amb una balda no és suficient. Perquè un adult la pot rebentar amb molta facilitat, molta més de la que en general es pot pensar, segons el cos. Com més temps a obrir la porta més possibilitats de ser capturat. El lladre va demostrar una sang freda important atès que encara que eren les tres de la matinada el cop es va fer en plena avinguda Meritxell, on sovint pot passar algú a aquelles hores. La policia manté la investigació oberta.