Els comuns reben aquest any del Govern 73 milions

Els comuns rebran en total enguany 73 milions d’euros en transferències del Govern, la xifra més alta de la història. La quantitat s’obté per la suma dels 63 milions d’euros corresponents a les transferències anuals, més els vuit milions de la part comunal de l’impost de transmissions patrimonials i dos més per la recaptació de la vinyeta (la taxa per la tinença de vehicles). Els diners que rebran enguany estan molt per sobre de les previsions que tenien les administracions locals en els pressupostos.

L’elevada xifra prové de dos factors. El primer fa referència al fet que en els últims anys els comuns i el Govern havien pactat establir una xifra fixa (54,6 milions) per repartir com a transferència. L’entrada en vigor de nous impostos de l’Estat havia significat que els comuns cada any tinguessin dret a rebre molts més diners, perquè la transferència es calcula (fins que s’apliqui la reforma aprovada pel Consell) sobre la base de la recaptació d’impostos de l’Estat. Però el 2017 ni PS ni Liberals van voler donar suport a aquest pacte i era imprescindible perquè cal una majoria qualificada al Consell per aplicar-lo cada any. Per aquest motiu, en comptes dels 54,6 milions el Govern els ha d’enviar nou milions més.

El segon factor prové d’un increment dels ingressos per l’impost de transmissions patrimonials o el que és equivalent per la venda de terrenys i habitatges. Certa recuperació del sector immobiliari ha derivat en un increment important dels ingressos, dels quals els comuns s’enduen una part. En total, quan es preveia l’any passat que les administracions locals tindrien una transferència global una mica per sobre dels 60 milions, finalment la xifra s’ha disparat.

Preparant el recurs

Els 73 milions que rebran enguany els comuns podrien acabar sent la mateixa quantitat o similar per a l’any vinent. Aquesta situació es podria donar si prospera el recurs que socialdemòcrates, liberals i SDP estan preparant i que es presentarà al Tribunal Constitucional. La nova llei de transferències preveu que als comuns se’ls entreguin 55 milions per al 2018, però en cas que la legislació es tombi la xifra pot ser molt més alta. Cal recordar que sense una nova llei l’executiu està obligat a obtenir una majoria qualificada al Consell General i tornaria a quedar en mans del PS o dels liberals accedir o no a la congelació.

El Tribunal Constitucional en realitat no pot alterar la xifra fixada a la nova llei i ni tan sols és un dels punts dels recurs, però si es tomba el text caldria tornar a negociar el nou redactat i difícilment estaria en vigor quan s’aprovin els pressupostos de l’Estat.

Els grups de l’oposició estan articulant el recurs sobre la base del segon informe que va fer el jurista espanyol Miguel Ángel Aparicio a petició del comú de Sant Julià. Els dos elements clau en què incideix el recurs, segons fonts properes al cas, es basen a posar en dubte que les administracions locals hagin de cedir terrenys al Govern per fer obres d’interès general per a l’Estat i que no es comparteixen els criteris que s’han establert per distribuir les transferències.

El recurs està sent elaborat per advocats i no es preveu que estigui acabat en breu, especialment a causa que tots els partits que hi participen hi han d’estar d’acord. El problema es troba en el fet que mentre els liberals aposten per un model molt més parroquialista, els socialdemòcrates es mostren partidaris d’un sistema més centralitzat. Aquestes discrepàncies comporten que s’hagin de negociar molt acuradament els punts que es recorren i els arguments a utilitzar.

UN INFORME QUE DA NO OBLIDA

El fet que sigui l’informe encar­regat per un comú (Sant Julià) afí als demòcrates el que serveixi per justificar el recurs contra la llei de transferències continua creant enuig entre els demòcrates. Des de la formació, segons fonts properes a DA, encara no entenen el sentit d’un informe que en cap cas canvia cap concepte que ajudi Sant Julià en el finançament. Aquest va ser un dels motius que han portat els demòcrates a distanciar-se de la cúpula de la plataforma Laurèdia en Comú i a plantejar un acord amb Unió Laurediana per als propers comicis.