Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Consell General

El PS qualifica el Govern de "dreta rància" pel paquet de lleis de drets laborals

S'aprova la presa en consideració dels textos i ara es diposa de quinze dies per presentar esmenes
Actualitzada 23/11/2017 a les 20:22
El confrontament ideològic entre DA i PS s’ha posat en evidència durant el debat al Consell General de la presa en consideració de les proposicions de llei qualificades de relacions laborals, d’acció sindical i patronal i de mesures de conflicte col·lectiu presentades pel grup parlamentari demòcrata, i que compten, com no podia ser d’una altra manera, amb el criteri favorable del Govern. La consellera socialdemòcrata del grup mixt Rosa Gili, el conseller demòcrata Josep Anton Bardina, que ha defensat les lleis, i el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, han protagonitzat un dur enfrontament dialèctic durant la sessió celebrada aquest dijous al parlament. Gili ha qualificat DA de “dreta rància” i a la consellera socialdemòcrata se l’ha qualificat de “demagoga”. Amb tot, la presa en consideració dels tres textos s’ha aprovat i ara els grups disposen de quinze dies per presentar les esmenes al redactat, que es debatran en comissió.

Quant a la proposició de llei qualificada de relacions laborals, Espot i Bardina han argumentat que la norma adapta el Codi de relacions laborals aprovat el 2008 al context social i laboral actual, soluciona les problemàtiques detectades durant els gairebé deu anys de la seva aplicació i s’homologa als convenis internacionals. De fet, el paquet de tres lleis establirà, segons DA, “el nou ordre jurídic laboral dels pròxims anys”, en un marc de “creixement econòmic”. Entre les bondats de la proposició de llei, Bardina ha exposat els nous permisos per motius familiars, l’ampliació de les baixes per naixement, acolliment i adopció, l’obligatorietat de fer contractes per escrit i la definició de diferents contractes segons durada i tipologia. En definitiva, DA considera que la llei aporta més seguretat jurídica al treballador.

Gili, però, s’ha mostrat en desacord perquè considera que la reforma “fomenta la precarietat, la liberalitza, i afebleix l’assalariat”. La consellera ha insistit, sobretot, en la rebaixa de la indemnització i del preavís en cas d’acomiadament, els contractes per a majors de 65 anys que “els treuen els drets adquirits” i la temporalitat dels contractes, entre altres. També ha lamentat que no existeixi una pensió d’atur contributiva i que es pugui acomiadar algú sense motiu, encara que se l’indemnitzi. La socialdemòcrata ha considerat que DA ha fet “un bon exercici de disfressar retallades de drets amb algun caramelet” i ha afirmat que la llei pertany a “la dreta més pura”. Bardina li ha respost que “ha fet una de les intervencions més demagògiques des que és consellera”. Per tot això i més motius, els tres consellers del PS han votat en contra de la presa en consideració. La resta de l’oposició (Liberals d'Andorra, SDP i la independent Sílvia Bonet) ha advertit que presentaran esmenes a la proposició de llei i han acceptat la seva presa en consideració.

El tens debat ha continuat amb el debat de la segona proposició de llei: la d’acció sindical i patronal. El ministre Espot ha admès que la llei del 2008 no ha donat els resultats esperats, ja que no s’ha creat un moviment sindical en el sector privat. Per això, el text pretén “fomentar la representació sindical” i que es desplegui adequadament l’article 18 de la Constitució, que recull aquest dret. Al seu torn, Gili ha criticat que la llei sindical es presenti conjuntament amb la de relacions laborals i ha lamentat que fa uns mesos el Consell General no prengués en consideració la proposició de llei presentada pel PS. La consellera ha advertit que l’article 10.1, apartat E, estableix un registre dels assalariats afiliats en sindicats, fet que considera que pot atemptar contra diversos drets fonamentals. Com en la primera llei, el PS ha votat en contra de la seva presa en consideració i la resta de l’oposició ha acceptat debatre-la en comissió.

Finalment, l’última llei discutida ha estat la de mesures de conflicte col·lectiu, que regula el dret de vaga, el tancament patronal i l’arbitratge i altres mesures per resoldre els conflictes. La norma és nova, ja que fins ara no s’ha desplegat l’article 19 de la Constitució. Per a Gili, però, “la primera impressió és que encara no s'han desenvolupat els drets i DA ja els està limitant, perquè la gent no abusi amb les vagues”. La consellera socialdemòcrata ha considerat que “les mesures són feixugues, perquè no s’apliquin. Venen les lleis com a avenços socials però hi posen moltes traves perquè no es posin en pràctica. Són lleis de l'antidret”. El titular d’Afers Socials, Justícia i Interior ha respost a Gili que amb la seva actitud ha quedat constatat que “en l’arc parlamentari hi ha una esquerra moderada, socialdemòcrata, representada per Bonet i Naudi, que lloen el progrés de la norma tot i que hi ha aspectes que volen millorar; i una esquerra ancorada en la lluita de classes, contrària a qualsevol avenç que no satisfaci les seves expectatives realistes”. Gili ha recordat que quan governava el PS va presentar un projecte de llei sobre el dret de vaga, però com que no tenia majoria el Consell General va tombar la seva presa en consideració. En tot cas, els tres consellers del PS s’han abstingut a l’hora de votar la presa en consideració de la llei, i SDP, Liberals d'Andorra i Bonet han votat que sí.

Nomenament de Marc Vila com a raonador
D’altra banda, el Consell General va aprovar ahir el nomenament de Marc Vila Amigó com a nou raonador del ciutadà, en substitució de Josep Rodríguez, que ha exercit el càrrec durant els últims sis anys. Vila, exministre de Martí, ha estat l’únic candidat presentat pel grup parlamentari demòcrata, a qui se li havia delegat la tasca. Amb tot, tant PS com SDP han criticat les formes, ja que en els últims mesos s’han tantejat fins a una dotzena de persones per ocupar el càrrec. PS s’ha abstingut i Naudi ha votat que no. Liberals i Bonet han votat a favor del candidat, però han expressat que haurien preferit una dona. L’aprovació del raonador s’ha de fer, en primer ronda, amb el vot favorable de les dues terceres parts del Consell General, és a dir, amb un mínim de 19 sí, i n’hi ha hagut 22.

Abans del nomenament de Vila, però, el Consell General ha aprovat per assentiment les noves competències de la institució del raonador de cl ciutadà: vetllar perquè es compleixi el Conveni internacional dels drets de les persones amb discapacitat, i lluitar i actuar contra el racisme, la discriminació, la xenofòbia, l’antisemitisme i la intolerància, tant en l’àmbit públic com en el privat.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477