Salut mental va atendre uns 700 menors el 2016

L’atenció infantojuvenil de l’àrea de salut mental s’ha reforçat amb l’impuls de nous dispositius d’atenció: l’hospital de dia, que funciona de dilluns a divendres, i el servei de rehabilitació comunitària, tots dos recursos dedicats a una assistència més intensiva per tractar els casos greus. En pa­ral·lel, ha crescut el nombre de pacients atesos en consulta externa i s’ha resolt la llista d’espera que hi havia quan Gemma Garcia Parés es va incorporar com a cap del servei. “En infantojuvenil si algú vol una primera visita i no demana un professional en concret en una setmana com a molt se li dona i si és urgent es pot arreglar inclús abans”, indica Garcia Parés. L’any passat la part ambulatòria del servei va atendre prop de 680 infants i adolescents fins als 18 anys –l’any anterior havien estat 563–. En paral·lel, l’hospital de dia va tractar 35 usuaris –el 2015 havien estat 16– i el servei de rehabilitació comunitària, que va arrencar el 2016, 20 adolescents més.

Garcia Parés valora en positiu els avenços assistencials que s’han fet perquè, quant als menors amb trastorns més severs, “hi havia un problema a les aules perquè se’ls escapaven de les mans per les alteracions de conducta”. L’hospital de dia ha esdevingut una alternativa i “d’aquests 35 nanos que hem atès durant el 2016 quasi tots s’han pogut reincorporar a l’activitat acadèmica”. Els que no han pogut retornar a l’aula amb normalitat han estat derivats a l’anomenat servei de rehabilitació, plantejat per a un tractament de major durada. En cap dels dos casos, però, s’interromp l’activitat escolar perquè dos professionals del ministeri d’Educació treballen amb els menors amb una adaptació cur­ricular. A més, “hi ha una coordinació intensa” amb els col·legis respectius per poder preparar el retorn.

Major confiança

La cap de salut mental sosté que l’objectiu de la reorganització ha estat i és “contenir aquí la població i fer un seguiment sense trencar amb la seva estructura social i amb els referents terapèutics”. En definitiva, que hi hagi el mínim de trasllats a l’estranger. Per exemple, una altra de les qüestions que s’han detectat és que han crescut el nombre d’hospitalitzacions, un recurs que existeix des del 2014, però “abans el que passava és que al menor quan se li volia donar l’alta d’hospitalització no hi havia un altre sistema de contenció i de vegades el que passava era que se’ls enviava a fora per acabar el procés. Però ara ho podem fer aquí, a l’hospital de dia”. La responsable de l’àrea de salut mental entén que “el fet que hi hagi més accés, que les consultes no tinguin llista d’espera, tot això crec que pot donar més confiança a la població”.

Tanmateix, el servei de rehabilitació, on el perfil d’usuari està entre els 14 i els 18 anys, es va impulsar per tractar “adolescents amb problemes de salut mental que són més crònics i que necessiten ajut amb les estratègies per manegar-se o moure’s a la societat, com ara habilitats de comunicació, habilitats socials, preparació per a una feina”. Es tracta adolescents amb trastorns de l’espectre autista, TDH amb alteracions de conducta greu, també hi ha casos de trastorn bipolar o de primers episodis psicòtics. L’objectiu és ajudar-los i donar-los les capacitats per viure en un entorn normalitzat i els resultats obtinguts són satisfactoris, de manera que han comprovat que el nombre de peticions per accedir-hi ha baixat. “El que no podem pretendre és que si fem les coses millor sempre tinguem el mateix nombre de persones amb problemes crònics que no es resolen”, admet la psiquiatra. Així que ara s’aborda cert replantejament del programa. “Potser ho hem d’enfocar també a programes que no impliquin que el pacient hagi de venir cada dia”, assenyala. En el mateix sentit, creu que la xifra d’hospitalitzacions s’acabarà estabilitzant. “No creixerem sempre perquè en principi si fem les coses bé pel que fa a la consulta externa, si cada vegada detectem el problema més precoçment, el nombre de persones que arribaran en situació de crisi serà menor”, assenyala la psiquiatra. I precisament per contribuir a aquesta detecció precoç es va impulsar també un punt d’atenció al punt jove de la capital, “que ens ha permès detectar uns quants casos d’adolescents que tenien problemàtica de salut mental i que potser haurien trigat un any a venir aquí”.

Derivacions

Garcia Parés conclou que derivacions a fora n’hi haurà perquè “el que no tenim és cap dispositiu per a una persona que necessita estar ingressada 24 hores al dia durant 6 mesos o més”, i que dificilment es tirarà endavant un recurs que seria molt car perquè “potser per tenir 3 o 4 persones has d’organitzar una unitat amb professionals de tots els torns”. El que sí que augura és la implicació en el centre anunciat pel ministre Xavier Espot per tractar joves amb problemes d’addicció.