Rajoy destitueix Puigdemont per la DUI

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va destituir Carles Puigdemont i tot el seu executiu, va dissoldre el Parlament català i va convocar eleccions autonòmiques per al 21 de desembre, després de la reunió del consell de ministres que es va celebrar ahir com a reacció a la declaració d’independència que havia proclamat el Parlament de Catalu­nya unes hores abans. Rajoy va llegir una declaració institucional en què va afirmar que és “urgent retornar la veu als ciutadans catalans perquè decideixin el seu futur. El sense sentit s’ha imposat a la llei i ha derrocat la democràcia a Catalunya”. El president també va decretar tancar les ambaixades catalanes a l’estranger, com ara les de Nova York, Londres o Berlín. Només es mantindrà oberta la de Brussel·les encara que també s’ha destituït el director. Aquestes mesures es van prendre a través de quatre decrets i d’acord amb l’article 155 de la Constitució, que va ser aprovat pel Senat, just després que el Parlament de Catalunya hagués declarat la independència a través d’una votació secreta en la qual no van participar els diputats de Ciutadans, el PSC i el PP.

Per la seva banda, Puigdemont va declarar a la sortida del ple que “avui el Parlament del nostre país, un parlament legítim sorgit de les eleccions del 27-S, ha fet un pas llargament esperat i llargament lluitat. La immensa majoria de representants polítics legítimament triats han culminat un mandat validat a les urnes”. El president, però, va voler llançar un avís a la població. “Ciutadans de Catalunya: venen hores en les quals a tots ens tocarà mantenir el pols del nostre país. De mantenir-lo sobretot en el terreny de la pau, el civisme i la dignitat. Som una societat que sempre ha respost pacíficament i cívicament als seus grans reptes democràtics i s’han transformat en conquestes democràtiques”, va ressaltar.

Crítiques de l’oposició

Durant la votació que es va fer ahir al migdia, les formacions de l’oposició van abandonar la sala i només Catalunya Sí Que Es Pot hi va participar. La cap de Ciutadans, Inés Arrimadas, va declarar que està preparada per guanyar les eleccions que havia anunciat Rajoy. El seu objectiu és “restablir la democràcia, la convivència, la legalitat i el seny català. Una nova etapa ens espera a tots els catalans”. Miquel Iceta, primer secretari del PSC, va lamentar a través de les xarxes socials els fets del Parlament, però veu en la convocatòria d’eleccions una esperança. “En el dia més trist per una decisió equivocada i irresponsable dels independentistes [el 21-D], un raig de llum.”

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va enviar un missatge als catalans no independentistes. “Sentim el vostre dolor i angoixa com a pròpies. La vostra fractura és la nostra i la unió fraternal entre compatriotes prevaldrà. Catalunya seguirà sent Espanya”. Finalment, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, també va manifestar la disconformitat amb el Parlament, encara que legitimava l’opció sobiranista i criticava la política del PP. “Som majoria a Catalunya i a Espanya els que volíem que paressin les màquines. Ara ens toca defensar les institucions catalanes.”

LA NOVA REPÚBLICA NOMÉS TÉ EL SUPORT D'ESCÒCIA

Les reaccions internacionals no es van fer esperar després de la declaració d’independència i cap institució, ni cap govern, van donar suport ni legitimar la nova república catalana. Les dues principals veus de la Unió Europea, el president del Consell Europeu, Donald Tusk, i el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, van ser dels primers a reaccionar però ho van fer amb posicions divergents. Tusk anunciava que per a la Unió “res canvia”, però llançava un advertiment al president espanyol, Mariano Rajoy: “Espero que el govern espanyol afavoreixi la força dels arguments, no els arguments de la força.” I Juncker mantenia la seva postura de no interferència: “És un procés a l’estat espanyol i respecte a totes les decisions que prengui el govern.” El departament d’Estat dels Estats Units va afirmar a través d’un comunicat que “Catalunya és una part integral d’Espanya”, i va assegurar que el govern nord-americà dona suport a les mesures adoptades per l’executiu espanyol per mantenir-la “forta i unida”.

Tampoc el govern alemany no reconeixia la independència de Catalunya per considerar-la inconstitucional i va mostrar el seu suport a les mesures adoptades per l’executiu de Mariano Rajoy. Steffen Seibert, portaveu del govern, va afirmar en un comunicat que “una declaració unilateral d’independència per part del Parlament regional català és una violació del principi d’integritat territorial”. Ni França ni la Gran Bretanya ni tampoc Itàlia van donar suport a la DUI catalana, però Escòcia, que també té les seves pròpies aspiracions independentistes, va dir que “entén” i “respecta” la decisió de l’executiu català. La secretària de Cultura, Turisme i Afers Exteriors, Fiona Hyslop, va atribuir la declaració unilateral d’independència proclamada ahir als “reiterats” rebutjos per obrir un procés de diàleg. En canvi, va defensar que es respecti “la democràcia”.