El túnel d'Envalira mantindrà el peatge fins al 2032

El peatge del túnel d’Envalira es mantindrà com a mínim 15 anys més, és a dir, fins al 2032. Així ho assenyala el Govern en la resposta a una pregunta parlamentària del conseller general del grup liberal Ferran Costa, que havia demanat quin cost suposaria per a l’erari públic un “hipotètic” rescat per part de l’Estat de la concessió d’aquesta infraestructura. En la resposta, l’executiu declina calcular quant hauria de pagar per rescatar el peatge, i recorda al parlamentari liberal que segons el contracte signat amb la concessionària només es podria fer aquest pas un cop transcorregudes dues terceres parts del període de concessió. Tenint en compte que el mateix és de 50 anys a comptar des del 6 d’agost del 1998, “el Govern no està contractualment facultat a rescatar la concessió fins a l’any 2032”.

L’executiu indica que en cas de rescat, el concessionari té dret a una indemnització pels ingressos que deixarà de percebre igual al rendiment actualitzat, a la data del rescat, fins a l’expiració del contracte. Per calcular l’import a pagar s’han de tenir en compte els ingressos d’explotació, l’índex de creixement anual, les despeses de renovació, les càrregues de préstecs pendents de cobrir i les amortitzacions pendents. En faltar 15 anys per poder rescatar el peatge, el Govern considera que “no té sentit” plantejar ara quin seria el cost d’un hipotètic rescat perquè els barems a tenir en compte “hauran canviat significativament respecte a l’actual moment”.

L’alternativa per rescatar el peatge, assenyala l’executiu, seria arribar a un acord amb el concessionari. El contracte permet fer un conveni “en qualsevol moment”, però no regula cap procediment per avaluar el cost de la rescissió. “El Govern no es troba en disposició de poder estimar el cost [d’un rescat] que resultaria d’una hipotètica negociació”, s’assenyala.

Plataforma de Soldeu

La resposta a Costa es va publicar ahir al Butlletí Oficial del Consell General amb una desena més de contestes a preguntes parlamentàries. Una d’elles, del conseller general del PS Pere López, demanava sobre la plataforma esquiable de la pista de l’Avet a Soldeu impulsada per Ensisa i que va per sobre del riu Valira d’Orient, i si la seva construcció incomplia l’apartat segon de l’article 8 del reglament de construcció que prohibeix cap cos volat derivat d’un projecte d’iniciativa privada sobre la llera dels rius i torrents i en les seves franges de protecció.

El Govern, en la seva resposta, considera que aquesta part del Reglament de la construcció es refereix a “edificis” projectats arran del marge d’un riu i torrent i que el mateix impedeix que la construcció tingui balcons o voladissos edificats sobre la llera del riu o torrent. L’executiu, però, assenyala que la plataforma esquiable, igual que ho seria un pont, no es pot considerar “un edifici”, sinó “una infraestructura de comunicació destinada a la circulació de persones” i que, en conseqüència “no li és d’aplicació” l’apartat segon de l’article 8 del Reglament de construcció.

L’executiu també respon a una pregunta de Gerard Alís (PS) respecte al fet que el Govern no hagi desenvolupat reglamentàriament el fons social i de jubilació que preveu la Llei del cos de duaners i que s’havia de nodrir amb el 20% de l’import de les sancions per infraccions a les disposicions legals en matèria duanera. En la resposta admet que malgrat tenir sis mesos des que el 2004 es va aprovar la Llei del cos per fer el reglament, aquest no s’ha realitzat. Indica que l’import del 20% dels diners recaptats en multes fins al 2016 seria de 603.925 euros i assegura que ha complert sempre amb les obligacions per atendre les prestacions per jubilació dels duaners. Assenyala que del 2004 al 2016 ha abonat 4,2 milions en concepte de jubilació als duaners prejubilats o de complement de jubilació.

EL GOVERN REP 1.359 COMISSIONS ROGATÒRIES

El Govern, adreçades al ministeri de Justícia (1.345) o al d’Afers Exteriors (14), ha rebut des del 2012 un total de 1.359 comissions rogatòries. Gairebé la meitat, 654 que representen el 48%, eren per investigacions relatives al delicte de blanqueig de diners o valors. Segueixen a aquest delicte el d’estafa (460) i el de furt (144). Segons es desprèn de la resposta a la pregunta de la consellera del grup liberal Judith Pallarés, el país que més comissions rogatòries ha enviat és Espanya, amb 1.103, seguit de Portugal (91), França (47), Suïssa (13) i els Països Baixos (11). S’ha donat resposta a un 70% de les demandes rebudes i queden 112 per diligenciar, mentre que quatre estan parcialment diligenciades. La resta, 276, han estat retornades sense complimentar i tres van ser anul·lades. A la resposta s’assenyala que les rogatòries retornades ho han estat per falta d’informació, per errors, per no complir amb els terminis o per absència de traducció.