L'epicentre diplomàtic

l Principat acomiada avui els més de 400 membres de les diferents delegacions diplomàtiques de països que han participat a la XVI sessió de tardor de l’assemblea parlamentària de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE-PA). Durant tres dies, els parlamentaris han debatut sobre com combatre la ciberseguretat, el canvi climàtic i l’educació com a garantia d’estabilitat de la societat per evitar la radicalització. Però quina aplicabilitat real tenen els intercanvis que s’han fet durant tres dies en la vida dels ciutadans?

“No hem d’oblidar que som una assemblea parlamentària, no som tan executius com un govern”, va explicar Meritxell Palmitjavila, consellera general de DA i membre titular de la delegació andorrana a l’assemblea parlamentària del’OSCE. Palmitjavila va manifestar alhora que el rol dels parlaments de cada país és “lluitar perquè els convenis internacionals es puguin signar i que tothom tingui dret a l’educació”. “Anem tots a l’una”, va assegurar Palmitjavila, que es va mostrar confiada que en les pròximes sessions s’aprovin resolucions “que forcin els governs” a garantir aspectes com ara la necessitat que l’escolaritat sigui obligatòria per a tots els infants i joves.

Els membres de la delegació andorrana van coincidir a destacar que va despertar molt interès el fet que s’inclogués per primer cop un debat monogràfic sobre educació i quines polítiques s’han d’implementar dins dels sistemes per combatre la radicalització. El ministre d’Educació i Ensenyament Superior, Èric Jover, va dir que la majoria de països estan d’acord que “l’educació ha de jugar un rol central per fer canviar les nostres societats”, i hi va afegir que l’aplicació del programa educatiu per garantir l’estabilitat i prevenir la radicalització es fa “transversalment” i en diferents assignatures.

El repte d'aplicar les propostes

En les conclusions dels tres dies de debats, la presidenta de l’assemblea parlamentària de l’OSCE, Christine Muttonen, va apel·lar en el seu discurs de tancament de l’edició que ha tingut lloc al Principat a aplicar les propostes i conclusions que s’han extret de la trobada. “Ens hem d’assegurar que la modernitat de les tecnologies es fa servir per a propòsits constructius i no per cometre atacs que afebleixin les bases de la nostra societat”, va dir durant el congrés. Fins a quin punt es podran aplicar? “Crec que cada país té realitats i contextos diferents”, va explicar el membre de la delegació de Suècia, Peter Jeppsson, per a qui la participació a l’assemblea va suposar la tercera visita al Principat. Abans, hi havia vingut de vacances. Jeppsson va valorar els temes escollits (ciberseguretat, canvi climàtic i educació). “A Suècia hem estat afectats pels ciberatacs”, va dir Jeppsson, que alhora veu en l’educació un pilar bàsic per evitar la radicalització dels joves, i va destacar les sinergies a l’hora d’implementar polítiques educatives entre el govern i els poders locals.