Manifestacions massives contra la repressió

Desenes de milers de persones es van concentrar ahir a diverses localitats catalanes per denunciar la repressió de les forces de seguretat espanyoles durant el referèndum d’autodeterminació que es va celebrar diumenge a Catalunya i que va acabar amb més de 800 ferits. A Barcelona unes 300.000 persones, segons la guàrdia urbana, es van manifestar en diferents punts de la ciutat en protesta per les càrregues policials de l’1-O, i un nombrós grup es concentra al Parc de la Ciutadella davant de la seu del Parlament. En una crida feta a través de les xarxes socials per la plataforma d’estudiants Universitats per la República, milers d’estudiants van a anar a la plaça de la Universitat, on es van congregar tantes persones que es van unir amb una altra concentració a la plaça de Catalunya.

Aquesta protesta es va enllaçar també amb les més de 2.000 persones que estaven congregades davant la prefectura de la policia nacional a Barcelona, a Via Laietana, custodiada per diverses furgonetes dels mossos d’esquadra, i es va iniciar una manifestació multitudinària que es va dirigir al Parlament, mentre que a la plaça de Sant Jaume, davant del Palau de la Generalitat, es desenvolupava una altra concentració.

Les concentracions es van mantenir durant la tarda i no només a Barcelona. Hi va haver, matí i tarda, protestes a la resta de capitals, Lleida, Girona i Tarragona, i a un gran nombre de ciutats de Catalunya.

Respecte a la jornada de vaga, a diferència de les laborals, que es concentren en les zones industrials, aquesta vegada el seguiment va ser molt important en el petit comerç de proximitat, les petites i mitjanes empreses i el sector públic, sobretot a l’ense-nyament i al món cultural. L’aturada també va ser total a Mercabarna o en infraestructures com el port de Barcelona. En canvi, algunes grans factories industrials com la de Seat de Martorell no van parar. El fet que la protesta hagués de ser pactada entre empresaris i treballadors va produir una gran varietat de situacions.

L’aturada general per protestar contra la vulneració de drets fonamentals de diumenge va tallar o afectar una quarantena de car­reteres catalanes des de primera hora del matí. Principals nusos de comunicació a Catalunya com l’AP-7, l’A-2, la C-25 i la B-23 van veure’s especialment afectades. En el punt àlgid del dia, a les 3 de la tarda, van arribar a haver-hi talls o retencions en 51 carreteres. L’AP-7, una de les principals vies catalanes, va estar bloquejada en diversos punts, a Cervià de Ter cap a Barcelona, Sarrià de Ter, Vilablareix, Pont de Molins, Vilafranca del Penedès i Cardedeu.

D’altra banda, l’eix transversal, la carretera que uneix Girona amb Lleida per l’interior del territori català, va quedar també col·lapsat per talls continus. Només al tram que va de Vic a Cervera, van produir-se fins a dotze talls.

A tot Catalunya, camioners i transportistes d’origen divers van trobar-se aturats durant hores a la carretera, entre ells n’hi havia que donaven total suport a la concentració i d’altres, en canvi, no compartien els motius de l’aturada i en lamentaven les repercussions econòmiques.

Informes sobre l’1 d’octubre

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va requerir ahir a Diego Pérez de los Cobos, càrrec del ministeri de l’Interior que comandava el dispositiu per impedir l’1-O, un informe sobre el seu “pla de coordinació”, detallant la tasca de cada cos policial, i sobre els “incidents”.

En un acte, la magistrada del TSJC, Mercedes Armas, que investiga la querella contra el govern per convocar el referèndum, va demanar a De los Cobos que li detalli “al més aviat possible” les tasques dels mossos d’esquadra, policia nacional i guàrdia civil respecte a la seva ordre d’impedir l’1-O, “el seu grau de compliment, les seves incidències i el seu resultat”.

També sol·licita la jutge instructora a Pérez de los Cobos, responsable del Gabinet de Coordinació i Estudis de la Secretaria d’Estat de Seguretat, la “relació dels incidents dels quals es tingui coneixement que es van anar produint al llarg de la jornada durant l’actuació de les forces i cossos de seguretat de l’Estat”.

FELIP VI VEU "DESLLEIALTAT INADMISSIBLE" EN LA GENERALITAT

El rei d’Espanya, Felip VI, va assegurar ahir que des de fa ja temps “determinades autoritats” de Catalunya han estat incomplint la Constitució i l’estatut autonòmic, i va titllar el seu comportament de “deslleialtat inadmissible” i “conducta irresponsable”. El monarca va censurar l’actitud d’aquests càrrecs en un missatge a la televisió gravat al Palau de la Sarsuela dos dies després del referèndum organitzat per la Generalitat sobre la independència de Catalunya. “Aquestes autoritats, d’una manera clara i rotunda, s’han situat totalment al marge del dret i de la democràcia”, va indicar el cap d’Estat, que no va fer cap referència a les més de 800 persones ferides diumenge per les forces de seguretat espanyoles quan defensaven els punts de votació.

Segons Felip, l’incompliment de l’ordenament jurídic s’ha fet d’una manera “reiterada, conscient i deliberada” i “tots els espanyols han estat testimonis” dels fets que s’han anat desenvolupant a Catalunya, “amb la pretensió final de la Generalitat que sigui proclamada il·legalment la independència” de Catalunya. “Amb les seves decisions s’han vulnerat de manera sistemàtica les normes aprovades legalment i legítimament, demostrant una deslleialtat inadmissible cap als poders de l’Estat. Un Estat al qual, precisament, aquestes autoritats representen a Catalunya”, va subratllar. Els va acusar d’“haver trencat els principis democràtics de tot Estat de dret i han soscavat l’harmonia i la convivència en la pròpia societat catalana, arribant, malauradament, a dividir-la”.

El rei va dir que aquestes autoritats “han menyspreat els afectes i els sentiments de solidaritat que han unit i uniran el conjunt dels espanyols” i que amb la seva conducta “poden posar en risc l’estabilitat econòmica i social de Catalunya i d’Espanya”.