Atenció a domicili del metge referent

El metge d’atenció primària o referent estarà obligat a realitzar visites domiciliàries i haurà de prestar els seus serveis durant un horari adequat en no menys de tres dies laborables a la setmana per tal de garantir la continuïtat assistencial. Així s’indica en el conveni que ahir van signar la CASS i el Col·legi Oficial de Metges i que regularà fins al 31 de desembre del 2019 (tot i que quedarà prorrogat per períodes d’un any si cap de les parts el denuncia) les seves relacions. El conveni contempla que el metge pugui refusar atendre com a referent qualsevol pacient explicitant-ne la causa, tot i que també el facultatiu, en determinades circumstàncies, podrà manifestar la seva negativa a explicitar-la.

La visita domiciliària l’haurà d’oferir el metge de referència als seus pacients en el termini clínicament convenient i podrà fer-les amb col·laboració d’altres companys. En cas de no poder atendre-les haurà d’indicar explícitament qui les farà en lloc seu. En els períodes d’absència obligada o per vacances el professional haurà d’adreçar el pacient a un altre professional.

Aquest servei, que el pacient té garantit pel sistema de finançament públic de salut, no comportarà per al metge referent retribucions complementàries directes o indirectes. Sí que rebran una remuneració, encara per concretar, tot i que es podria seguir el model francès de pagar per pacient atès, per l’augment de feina que comportarà als metges referents coordinar la història clínica compartida dels malalts tractats.

La CASS i el col·legi calculen que hi ha una quarantena de metges que poden exercir a Andorra el rol de referent, als quals s’haurien de sumar una desena de pediatres. Una xifra que des de la CASS es considera l’adequada per donar servei a la població.

Metges especialistes

El conveni també regula les relacions de la CASS amb els metges especialistes. En el mateix s’indica que un cop es desplegui reglamentàriament l’accés directe a una especialitat sense prescripció prèvia del metge referent, no veuran incrementat el preu del reemborsament els pacients que vagin directament al ginecòleg, a l’oftalmòleg o a l’estomatòleg dentista. En el cas que el metge referent els derivi a un especialista fora d’Andorra ho haurà de justificar seguint les condicions que el Govern desenvoluparà reglamentàriament.

El conveni el van signar ahir el president del consell d’administració de la CASS, Jean Michel Rascagneres, i el president del Col·legi de Metges, Josep Antoni Touceda. També hi va ser present el director de Prestacions de la CASS, Ignasi Arbusà, que va assenyalar que el conveni té una “debilitat”, que és que “apunta unes maneres de fer que han de tenir el suport d’uns textos legals i reglaments que encara no estan fets”. Tots tres van coincidir que es tracta d’un conveni “flexible” que s’adaptarà al desplegament de la reforma sanitària. Un conveni que se centra en els metges de primària i del que en el futur s’aniran desplegant d’altres amb cada una de les especialitats tenint com a marc el signat ahir.

L’acord entre la Seguretat Social i els metges garanteix la formació continuada dels facultatius i se la considera tant un dret com un deure. Igualment, inclou el compromís dels metges a prestar una especial atenció a la certificació d’incapacitats temporals, la prescripció de receptes farmacèutiques, la petició de proves complementàries i les ordres de tractament. També haurà de justificar, i corregir si escau, l’increment no justificat de l’activitat respecte a la mitjana de la seva especialitat. Serà una comissió mixta qui estudiarà els desviaments.

EL MEDIADOR CRITICA EL DESGAVELL AMB ELS MEDICAMENTS I ELS FARMACÈUTICS

La CASS va fer públic ahir l’informe semestral (d’1 de març a 31 d’agost) del mediador de la CASS, Josep Maria Goicoechea, en el qual critica la manera d’actuar del Govern amb les farmacèutiques respecte als preus que es paguen. Goicoechea lamenta que no es tingués en compte que la CASS va proposar recentment reduir les tarifes de responsabilitat d’actes d’analítica clínica, i assegura que “fonts de primera mà i de total solvència m’han fet saber que si s’hagués aprovat els laboratoris haurien pogut sobreviure amb certa folgança, però potser no mantenir uns guanys excessius a costa dels cotitzants”. També és crític amb els medicaments. Indica que com a Andorra no existeix un llistat oficial dels medicaments reemborsables, l’àrea de control sanitari segueix com pot l’evolució de les llistes de fàrmacs inclosos pels organismes de Seguretat Social dels països veïns sense respondre a cap norma que ho estableixi. Considera que per manca d’acció de l’autoritat sanitària, la CASS es veu obligada a actuar amb inseguretat amb un tema relliscós i polèmic. “Resulta xocant que la professió farmacèutica sigui l’única que no disposa d’un conveni”, diu.

UN 6,7% MÉS DE DESPESA SANITÀRIA QUE L'ANY PASSAT

La CASS va fer públics ahir els resultats de la liquidació de comptes del primer semestre del 2017. La despesa sanitària continua creixent i ha estat un 6,7% superior a la del primer semestre de l’any passat. Les prestacions sanitàries pagades per la CASS han estat per un valor de 47,1 milions d’euros. També han pujat les despeses de prestacions econòmiques (baixes, pensions d’invalidesa i d’orfanesa). Ho han fet un 4,6% per un valor de 26,9 milions.

El nombre d’assalariats ha crescut un 3,6% el primer semestre, són 37.616, i el d’autònoms un 6,8%, són 6.113. Hi ha 17.284 assegurats indirectes. Cau el nombre de pensionistes a la branca general un 0,8%, són 2.575, i puja un 1,6% els de la de jubilació, 11.934.

Respecte als ingressos per cotitzacions a la branca general dels assalariats i dels autònoms, han pujat un 18,5% i són de 57,6 milions. Els de la branca de jubilació van ser de 67 milions, un 3,1% més.