Malestar sindical per la reforma de la funció pública

El Govern encara no ha presentat formalment el contingut del projecte de modificació de la Llei de la funció pública als sindicats, però des de començament del mes de setembre que ha encetat una ronda de reunions informatives amb els treballadors dels diversos departaments de l’administració central per tal d’exposar-los el contingut del text. I és fruit d’aquestes exposicions que hi ha els primers símptomes de malestar dels sindicats envers la reforma dirigida per la ministra Eva Descarrega. Segons fonts properes al col·lectiu, el projecte de llei inclou alguns aspectes que no es van posar sobre la taula durant la ronda negociadora amb ells i, per tant, s’hauria generat un sentiment de menysteniment que ja ha provocat la primera reacció: la setmana que ve els representants sindicals s’han emplaçat a una reunió per abordar un posicionament conjunt.

Els aspectes que han sorprès són diversos, van assenyalar les fonts, però un dels que destacarien és que el projecte de llei posa negre sobre blanc la desaparició dels triennis per convertir-los en quinquennis. Una reforma sobre el complement d’antiguitat que no es va abordar en el marc de les converses per elaborar la llei, van comentar. Sobre els triennis, van asseverar, no es va parlar res “i ara al final arriba la sorpresa”, van ironitzar. Els representants sindicals consultats es lamenten que “va semblar que negociava amb nosaltres però ara es presenten temes que no s’havien tractat”. Una altra de les qüestions que han provocat queixes és que s’havien de preveure adaptacions del lloc de treball per a funcionaris que no poguessin continuar fent la mateixa feina per a casos com ara haver patit un accident. El text, però, no ho preveu al final.

Les reunions

Tal com ja havia avançat Eva Descarrega al juliol, l’objectiu del ministeri era presentar el contingut del text a partir del setembre a sindicats i partits polítics, però també als treballadors de la trentena de departaments de l’administració pública. Aquestes reunions han estat les primeres a organitzar-se: van començar el 4 de setembre i la darrera s’hauria previst per al 19 d’octubre. En total una desena de convocatòries de les quals ja s’haurien celebrat la meitat. L’objectiu del ministeri és que el contingut de la reforma arribi a tot el personal de l’administració. La voluntat expressada per Descarrega era que un cop culminades les trobades amb els treballadors, amb sindicats i amb grups parlamentaris, el projecte de llei s’entrés a tràmit parlamentari a final d’any per tal que es pugui debatre durant el primer semestre del 2018. Descarrega es plantejava aquesta darrera ronda de trobades amb el personal i les reunions amb les formacions polítiques com una nova oportunitat per recollir aportacions abans d’entrar la llei al Consell General.

La reunió dels sindicalistes està prevista per a final de la setmana que ve. Tampoc no hauria agradat –almenys a una part del col·lectiu– que el contingut del projecte de llei no es presenti primer als representants dels treballadors que van formar part de les taules. I és que la preparació de la llei ha tingut un caràcter participatiu amb trobades periòdiques sobre els diversos blocs temàtics. Descarrega es congratulava al juliol dels resultats “positius i constructius” que hi va haver. Però ja s’han generat les primeres inquietuds sindicals.

REVISIÓ DE COMPLEMENTS I PRIMES NOVES

La reforma de la Llei de la funció pública preveu canvis substancials en l’apartat de primes i complements. Un és que el complement d’antiguitat que es cobrava cada tres anys ara passi a percebre’s cada cinc (amb un import similar), però també els canvis que s’aplicaran al que havia estat la gestió de l’acompliment. A diferència del model previst a la llei vigent, amb avaluacions per part dels superiors, el que s’havia tancat a final de juliol és que l’avaluació passés a ser del que es diu de 360 graus: la productivitat del funcionari serà avaluada pels comandaments, però també per empleats del mateix rang i inferior. I també a diferència de l’actual normativa serà una prima no consolidable al salari. La que sí que s’afegirà al sou serà la que retribuirà la carrera professional dels treballadors públics i que representa una novetat. Finalment, un altre dels canvis introduïts afecta el complement dels càrrecs directius, que deixarà de ser fix i es limitarà a cinc anys després de deixar el càrrec.