Els Cierco exigeixen a la Batllia que els torni sense obrir 38.000 'e-mails'

Els germans Higini i Ramon Cierco, màxims accionistes de BPA, i els seus representants legals, en dos recursos a dos procediments urgents i preferents diferents inicialment denegats, van demanar ahir a la sala penal del Tribunal Superior que anul·li els registres que es van realitzar el 8 de juny passat als domicilis dels dos germans i a la seu de l’empresa familiar (Indústries Muntanya SA) i que se’ls retornin 38.000 correus electrònics intervinguts. La batlle Alexandra Terés va ordenar els escorcolls a la recerca de papers relacionats amb la revelació del secret professional i falsedat documental vinculats amb el cas Pujol. L’actuació responia a un requeriment de l’advocat defensor de la família de l’expresident de la Generalitat de Catalunya.

Els germans Cierco consideren que amb els registres es van vulnerar els seus drets a la intimitat, a la vida privada i a la defensa i equitat dels judicis. Segons la seva lletrada, els registres ordenats per la batlle no estaven motivats degudament, ja que l’aute era “obert, genèric, imprecís i arbitrari”; no eren “necessaris” i no van ser “adequats” ni “proporcionats”.

I és que per exemple, i segons l’advocada, en el registre a casa de Ramon Cierco, a més de fer fotografies de diverses habitacions, la policia es va endur documents que feien referència a BPA, de temes financers relacionats amb Andorra, Espanya i els Estats Units, de la Cambra de Comerç o del Futbol Club Barcelona.

Als registres, en què van participar dotze policies, tres secretares judicials, la batlle instructora i el fiscal general, també es van fer còpies dels discos durs dels ordinadors centrals d’Indústries Muntanya, amb els prop de 38.000 correus electrònics. “La via més ràpida per entrar a la vida privada de les persones són els seus correus electrònics”, va indicar la lletrada, que va insistir que els registres van ser “genèrics, no ponderats als interessos en joc”, i que no portaven a res. Va afegir que es podien haver usat altres vies abans de realitzar les perquisicions, com ara haver pres declaració abans als Cierco.

Secret de les comunicacions

El Superior també va veure el recurs dels quatre lletrats dels màxims accionistes de BPA que consideren s’han vulnerat els seus drets al secret de les comunicacions entre advocats i clients, a la intimitat, a la vida privada i professional i a la defensa i equitat dels judicis. L’advocat que el va defensar va assegurar que entre els 38.000 e-mails n’hi ha de relatius als quatre lletrats i d’altres de juristes de Madrid i els Estats Units. Es va preguntar “quin bé jurídic s’està protegint en aquesta causa”, i va demanar que “cessi la violació d’aquests drets i no es permeti l’obertura dels correus”.

La fiscalia es va oposar als dos recursos i va lamentar que un procediment en primera instància, en què es demanava no permetre l’accés als 38.000 correus, hagi derivat en una petició d’anul·lació de tots els escorcolls. Respecte a l’argument de la defensa, que només s’haurien d’haver intervingut els correus referents a la causa, va dir que és la batlle qui ha de decidir el que es queda analitzant-los un per un per retornar els no necessaris.

UNA CASA DE CANVI ATRAPADA A BPA ACUSA L'AREB D'"ABÚS"

Jonestur és una casa de canvi argentina que té bloquejats prop de 200 milions d’euros d’una desena de clients a BPA. La representant legal de la firma va acusar ahir l’AREB d’“abús” per haver-se “envestit de la llicència” per bloquejar els comptes dels clients no traspassables i per dur a terme un bloqueig “sense cap causa, ni cap motiu ni cap justificació”. La lletrada va indicar que en el cas dels seus clients, que fa més d’un any i mig que tenen els diners bloquejats, l’AREB ha pres una mesura totalment “arbitrària”, que constitueix un procés “inquisitiu”, ja que la casa de canvi està “assumint” les conseqüències del bloqueig “sense conèixer les causes i les motivacions d’aquest bloqueig”.

Ho va fer durant la vista que es va dur a terme ahir el Tribunal Superior, on en un recurs a un procediment urgent i preferent tombat va al·legar que als seus clients, persones físiques i jurídiques, se’ls han vulnerat els drets a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a un procés públic amb totes les garanties. La lletrada no entén que els comptes continuïn bloquejats sense cap data quan a Argentina s’han regularitzat i ha provat la legalitat de l’origen d’aquests diners. Per l’advocada el procediment classificatori de l’AREB per decidir quins comptes són traspassables a Vall Banc és “arbitrari, no formal i ocult”. El va qualificar de “clandestí”.

La fiscalia, per la seva banda, va criticar la interposició del procediment urgent i preferent en considerar que no és el tribunal adequat en aquesta qüestió i que s’ha d’actuar per la via administrativa. L’advocat de l’AREB va negar que s’hagi vulnerat cap tipus de dret i va explicar que la firma ha interposat una querella contra l’agència. Va dir que els clients no són part de cap causa ni estan investigats.