L'esborrany de llei de fertilitat provoca dubtes i polèmica

Part del sector biotecnològic (els que han tingut accés al text) considera que l’esborrany de la llei de fertilitat que ha elaborat Federico de Montalvo, professor adscrit a la Universitat Pontifícia de Comillas (jesuïtes), no permet ni el desenvolupament del sector ni l’arribada de nous projectes d’inversió estrangera. La principal queixa, segons diverses fonts properes al cas, és que no permet ni la mitjana d’estàndards que s’estan utilitzant als països europeus i, per tant, es considera una involució dissimulada. Montalvo, segons altres fonts, ha desenvolupat una legislació on no es mulla en els deu o dotze temes polèmics dins del món de la fertilitat. Assumptes com ara donacions d’òvuls, selecció de sexe en cas de malalties genètiques hereditàries, destrucció d’òvuls, subrogació d’òvuls o d’altres queden sense aclarir.

El professor de la Universitat Pontifícia de Comillas ha optat per un model que, segons les veus crítiques, no permetrà que es desenvolupi el sector a Andor­ra. El motiu fonamental és que qualsevol proposta empresarial al voltant de la fertilitat o similar necessita saber clarament quines són les normatives. És l’element fonamental per poder establir una cartera de serveis per als usuaris d’aquest tipus de servei. El fet que hagi de ser un comitè qui acabi decidint, i no és clar si serà cas particular a cas particular o si hi haurà sentències que aniran creant jurisprudència, no permet tenir clars quins són els límits. I esperar que el comitè s’hagi anat pronunciant i validant cadascuna de les situacions concretes comporta un període imprevisible d’espera.

Conflicte a Govern

En l’àmbit governamental la situació també és conflictiva, segons van informar fonts properes al ministeri de Salut, a causa que fa més de dos mesos que ja es disposa de l’esborrany redactat per Montalvo, però el text ha quedat aturat perquè una part de l’executiu no veu que la proposta sigui la idònia. Es tracta d’un tema complex perquè va ser el ministre de Salut, Carles Álvarez Marfany, qui va contractar el professor de la Universitat Pontifícia perquè desenvolupés el projecte. En aquell moment, segons les mateixes fonts sanitàries, part de l’executiu (el més compromès amb l’obertura) ja va posar el crit al cel en entendre que pel seu vessant conservador no tenia el perfil idoni per establir com s’havien d’establir els temes de fertilitat a Andorra. Però Álvarez no ha estat sol en la línia conservadora en aquest afer, perquè el grup parlamentari demòcrata es va alinear a favor d’un vessant conservador amb l’argument de no acabar posant en una situació complicada el Copríncep episcopal. S’entenia que si un expert proper als jesuïtes era qui redactava la llei el text difícilment tindria incompatibilitats amb la majoria dels posicionaments eclesiàstics.

Un cop Montalvo va entregar l’esborrany, l’executiu, segons aquestes fonts, no sap què fer. Tirar endavant la proposta significaria, molt possiblement, obligar a fer que els projectes interessats a instal·lar-se, com la Clínica de fertilitat Marquès, renunciïn. La part més oberturista de l’executiu ha recordat a Toni Martí que ja el va avisar que aquest no era el camí i que el text que presentés Montalvo no permetria una obertura del sector. Només demanava un escenari legal com el dels països de l’entorn i potser agafar alguns elements que ja integren alguns dels estats europeus més avançats en aquest camp.

Les opcions passen per refer la llei, encarregar-ne una de nova o passar-la com està i esperar a veure quines són les reaccions.

VINT ANYS DE DOCENT ALS JESUÏTES

Federico de Montalvo Jääskeläinen fa vint anys que està vinculat a la Universitat Pontifícia de Comillas, segons recull la pròpia pàgina web del centre. És al departament de dret com a especialista en dret constitucional. Ha escrit múltiples llibres, especialment relacionats amb diferents camps del dret espanyol i internacional. És doctor en dret per aquesta mateixa facultat dels jesuïtes. Des del 2014 és membre del comitè de bioètica de la Unesco i des d’un any abans ho era en el mateix organisme espanyol. Va fer la tesi sobre el testament vital.