Andorra recupera la llúdriga de riu

La població de llúdrigues s’ha recuperat els últims disset anys, després d’estar pràcticament extingida dels cursos fluvials del país. Jordi Solà, cap de la unitat de fauna del departament de Medi Ambient, explica que les principals causes per haver reunit una dotzena d’exemplars de l’espècie radiquen en la millora de les condicions ambientals. “Els estudis que hem realitzat tant aquí com a Catalunya indiquen que la millora de la qualitat de l’aigua, del seu hàbitat en general i una quantitat garantida de menjar, han fet que avui puguem tornar a tenir aquest animal a pràcticament tots els rius del país”, va dir, per després detallar que “segons l’estació ocupen espais a les parròquies altes, ara a l’estiu, o a les baixes quan arriba el fred. N’hem vist a Santa Coloma, a Sant Julià o Encamp. Buscant aliment arriben a tot arreu, i com més exploren, més territori ocupen”. L’animal pràcticament s’havia extingit a Andorra, i avui la situació és completament oposada i s’han comptabilitzat “dos o tres mascles adults, tres o quatre femelles i diversos membres juvenils que garanteixen el futur de l’espècie”, apuntava Solà.

No hi ha perill de sobrepoblació perquè “elles mateixes són molt territorials i les cries només poden estar un any amb la família. Passat aquest temps han d’abandonar el grup i marxaran cap a Catalunya o França”. La reintroducció d’aquest animal es va fer a partir d’actuacions puntuals en determinats llocs quan es creia extingida del país. Tot va començar, va explicar Solà, quan es van detectar llúdrigues atropellades a les carreteres, el que “ens va permetre conèixer que estaven aquí de nou i vam començar a treballar, amb el govern de Catalunya, per fomentar un bon hàbitat per a elles i hem aconseguit que tornin a tenir una població estable”.

Estudis genètics

El departament de Medi Ambient va començar a treballar per intentar conèixer millor cada un dels exemplars, fet que encara no s’ha aconseguit, però que a poc a poc es van fent passos significatius gràcies als estudis genètics sobre les femtes. “A partir del 2013 vam començar a fer estudis, amb càmeres de foto trampeig però només podíem saber si els exemplars que gravàvem eren mascles o femelles, o joves o vells, i necessitàvem més informació, així que l’any següent vam iniciar un programa d’estudi genètic amb les femtes i vam poder registrar gairebé tots els animals que estan avui al país”, reconeixia el cap de la unitat de fauna, i d’aquesta manera es va comprovar que els animals catalogats per les càmeres no corresponien a la població real. “De fet, el 2014 només havíem vist cinc mascles i una única femella. Era evident que no podia ser així i per això vam seguir avançant”, perquè volien conèixer exactament el nombre d’exemplars, i també la seva ubicació. “Els dar­rers anys hem fet aquests treballs per controlar la població i estudiar els seus desplaçaments, i vam constatar que es mouen per totes les parròquies i viuen a totes les conques hidrogràfiques”, va explicar.

PolÍtiques de recuperació

En la reintroducció de la llúdriga, poc hi ha tingut a veure el factor humà, sinó el natural, però els experts de la unitat de fauna treballen perquè no es perdi de nou aquesta espècie pròpia de la zona. Tant a Catalunya com al Principat s’han destinat esforços tècnics, humans i econòmics per fer que el seu hàbitat natural es mantingui. “La nostra feina és no perdre el que la natura ens ha tornat a donar. Des de fa anys ens hem esforçat a mantenir els seus hàbitats en perfecte estat per garantir la seva supervivència.”