Corts arxiva la querella contra Jordi Cinca

El ple del Tribunal de Corts ha arxivat la querella presentada per l’expresident d’Orfund Joan Samarra contra el ministre de Finances, Jordi Cinca, i l’extreballador de la refinadora de matèries precioses Manuel Terren. Els magistrats, en l’aute al qual ha tingut accés el Diari, consideren la querella “temerària” i “absolutament infundada”, i imposen a la part acusadora el pagament de les despeses processals causades, inclosos els honoraris d’advocat generats als querellats per la seva defensa.

Cinca, que va ser director financer i soci de la societat Orfund entre el 1995 i el 2000, estava acusat dels delictes d’administració deslleial amb apropiació indeguda i de blanqueig de capitals. Concretament, d’haver-se apropiat d’una trentena de lingots d’or que tindrien un valor al mercat d’uns 2,5 milions d’euros, fet que hauria estat clau, segons Samarra, en la fallida d’Orfund.

L’aute és molt dur amb la part acusadora i desmunta completament la querella. Segons el parer dels magistrats, els delictes pels quals venia acusat el ministre haurien prescrit amb “escreix” el termini de sis anys tenint en compte que la seva comissió es fixa entre els anys 1995 i 2000 i que la querella no va ser presentada fins al novembre del 2016. Igualment, censuren que els querellants volguessin aplicar el Codi Penal del 2005, quan el que pertocava és del 1990, tot i que indiquen que amb el primer els delictes igualment haurien prescrit.

Cap indici de delicte

Respecte a la relació dels fets que l’acusació imputava a Cinca i a Terren, l’aute assenyala que “no hi ha cap element, ni tan sols a nivell indiciari, que sustenti aquest entramat fàctic”. Al text s’indica que l’any 1995 el ministre va entrar a la societat Orfund i que va contractar Terren com a gestor de les empreses filials creades a l’Àfrica. “És en el marc d’aquesta organització i amb una operativa descrita de manera confusa, per dir-ho suaument, que s’imputa als querellants haver-se apropiat en benefici propi de part dels lingots d’or adquirits”, s’assenyala en un aute on es descriu com, segons els querellants, es va organitzar un entramat de societats per blanquejar diners. Amb aquesta activitat, va indicar Samarra, Cinca i Terren haurien obtingut beneficis il·lícits i haurien rebut un milió d’euros mensuals per al seu blanqueig, ja fos a través de la compra de diamants a Libèria o a través del compte d’una entitat bancària d’Andorra.

En el cas de l’apropiació dels lingots d’or, els magistrats indiquen que un cop examinada la documentació que acreditaria el delicte “aquesta és incompleta i parcial”, sent una acusació formulada “de manera genèrica” i que “es contradiu” amb les pròpies manifestacions del mateix querellant, Joan Samarra, efectuades en seu judicial en la seva compareixença el 7 de febrer.

Respecte a l’acusació d’administració deslleial, es parla d’una mateixa “incongruència fàctica” que en la resta de delictes. Corts considera que de l’existència de l’entramat empresarial “no apareix cap rastre més enllà de la seva mera afirmació de part”.

Quant al blanqueig de diners, Samarra assegurava que Cinca i Terren rebien un milió d’euros mensuals perquè apareguessin blanquejats en un compte cor­rent bancari andorrà per un personatge conegut com El Canadien i que aquest pagava al ministre un 3% de comissió. Els magistrats diuen que els fets “estan mancats de versemblança” i “són impossibles d’investigar”.

També s’indica que l’1 de juny els querellants, en el seu darrer escrit, “front a la seva anterior línia argumentativa parcialment desvirtuada per les al·legacions de la defensa”, pretenien que el suposat delicte de blanqueig tindria ara el seu origen en un delicte de tràfic d’armes.

Davant tot l’exposat, els magistrats consideren que els arguments del querellant “cauen pel seu propi pes” sigui perquè dels mateixos “no en resulta cap element de prova o indici suficient de la seva comissió”, sigui per l’atipicitat del delicte de blanqueig en atenció als presumptes delictes base, els quals a més “no són tampoc mínimament ni indiciàriament acreditats”, o sigui per haver prescrit. Per tot això, Corts decreta l’arxivament de les actuacions per no ser els fets denunciats constitutius de cap delicte.

La defensa de Cinca va al·legar que els fets eren “absolutament falsos” i que aquesta acció judicial responia “a estímuls espuris de tercers”, tenint en compte la condició de ministre de Cinca. Els querellants poden presentar recurs al Tribunal Superior.

El Govern va emetre ahir a la tarda un comunicat en què es complau de l’arxivament, lamenta el “perjudici causat” a Cinca i recorda que és la quarta vegada que es rebutja aquesta mateixa querella (tres cops a Catalunya).

ELS FETS

-Joan Samarra presenta el 16 de novembre del 2016 una querella contra Jordi Cinca i Manuel Terren en el marc del ‘cas Orfund’.

-La magistrada instructora, Concepció Baron, va prendre declaració a Samarra i Cinca el febrer passat. Terren no es va presentar a la declaració.

-El querellant acusava Cinca i Terren d’administració deslleial amb apropiació indeguda i de blanqueig de diners.

-Els fets haurien passat entre el 1995 i el 2000, quan Cinca era director financer i soci d’Orfund i Terren un treballador.

-L’expresident d’Orfund els acusava d’haver-se apropiat d’una trentena de lingots d’or valorats en 2,5 milions i que això va provocar la fallida de la refinadora de matèries precioses.

-El ple del Tribunal de Corts arxiva la querella perquè no hi ha cap indici de delicte i la considera “temerària” i “absolutament infundada”.

-Els magistrats imposen als querellants el pagament de les despeses processals, incloses les de la defensa.