L'Audiència Nacional rebutja la petició de llibertat de Joan Besolí

La jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela va rebutjar ahir per segon cop la petició de llibertat per a l’exconseller de Finances del comú lauredià Joan Besolí i l’expresident del FC Barcelona Sandro Rosell. La jutgessa considera que hi ha risc de fugida, de destrucció de proves i de reiteració delictiva, perquè la investigació encara no s’ha acabat. Lamela va enviar a la presó Rosell i Besolí el 25 maig.

Tots dos estan acusats de formar part d’una xarxa que hauria blanquejat diners procedents de comissions il·lícites derivades de la venda de drets de la selecció brasilera de futbol. Aquestes operacions s’haurien fet a través d’un entramat de societats i comptes bancaris la majoria dels quals al Principat. Besolí va al·legar que té un fill de 20 anys amb una lesió medul·lar i que requereix la seva atenció. Malgrat reconèixer aquest “greu problema”, la jutgessa considera que els embargaments practicats “posen de manifest un cop més les possibilitats econòmiques” de Besolí, fet que, segons Lamela, pot comportar la possibilitat que el seu fill pugui ser traslladat perquè continuï el tractament a l’estranger. La magistrada també va explicar que existeix el risc que tant Rosell com Besolí amaguin o destrueixin proves dels delictes imputats. Alhora, tem que puguin tornar a delinquir ja que tots dos operaven, presumptament, dins d’un grup organitzat de persones que són investigades pels Estats Units, Andorra i Suïssa.

La nacionalitat andorrana, fixada per la jutgessa Lamela com un fet rellevant per establir la presó incondicional davant d’un suposat risc de fugida, també va ser un tema rellevant en la resposta tant al primer com al segon recurs. La defensa de l’ex-conseller lauredià havia plantejat en el primer recurs l’opció de renunciar a la nacionalitat andorrana i obtenir l’espanyola si aquesta acció li permetia tenir la llibertat provisional, fet que el tribunal va desestimar. Lamela va subratllar ahir que encara que Besolí s’hagi compromès a adquirir la nacionalitat espanyola es tracta d’un “simple compromís” que “no depèn exclusivament” de la voluntat de Besolí, i que pot requerir un temps més llarg que la instrucció dels fets investigats.