reportatge
Viure de l'agricultura
El Principat compta amb 20 petits pagesos i artesans que es promocionen sota la marca Andorra a les fires nacionals. Amb la previsió que se n’hi adhereixin de nous, els microproductors encaren el repte perquè els negocis siguin prou viables per dedicar-s’hi.
Viure de l'agricultura
El Principat compta actualment amb una vintena de petits productors agrícoles i artesans. Des que l’any 2012 es van començar a promocionar de manera conjunta han anat creixent any rere any. Aleshores n’hi havia 5 i ara n’hi ha 20. El Govern espera augmentar la llista a curt termini, però en el context socioeconòmic actual, els microproductors del país poden viure gràcies als ingressos dels seus negocis?
“Per viure d’això, evidentment els primers anys és molt difícil, però si som capaços d’oferir un producte diferent, d’alta qualitat i poder-lo exportar ens permetria poder viure de la nostra feina i de la nostra passió”, explica Sònia Cano, propietària de l’empresa El Pastador. Filla de pagesos de Sispony, es dedica a elaborar melmelades artesanals des del novembre del 2015. “Em va motivar el fet de tornar a aquestes arrels que crec que s’havien perdut una mica”, explica Cano, que utilitza productes naturals i ecològics.
Un sector en "evolució"
Creu que el sector dels microproductors està “en evolució” i que s’està apostant “fort”. Cano aplaudeix la creació d’un treball interdepartamental que permetrà agilitzar els tràmits i que facilitarà les exportacions als microproductors. Creu que aquesta mesura, conjuntament amb la d’un futur acord d’associació amb la Unió Europea, permetria vendre més enllà del Principat i, fins i tot, oferir els seus productes a través d’internet. “Les noves tècniques de producció ens han de portar a diversificar-nos i a ser capaços d’oferir un producte diferenciat dels altres”, diu. Qui no es veurà tan beneficiada, de moment, per l’agilització dels tràmits a les exportacions serà Montse Capdevila, responsable de Pocions de Lluna Nova. Ofereix productes de cosmètica, que es regeixen per normatives diferents a les del sector de l’alimentació, segons explica Capdevila. “Amb el pla que estan treballant actualment no m’englobaran.” Capdevila dona a conèixer els seus productes en mercats i fires del país, però creu que “és complicat viure d’això a nivell nacional”. Capdevila porta el seu negoci des de fa un any i mig i hi dedica “moltes hores”. Sí que es planteja vendre a través d’internet perquè creu que té prou demanda i obriria, d’aquesta manera, un canal alternatiu per vendre més enllà de les fires nacionals. Sílvia Cava, gerent de Poltrand, es dedica a la producció de carn de poltre des del març del 2015. “Tenim beneficis però tampoc podem tenir-ne gaire perquè costa vendre aquest tipus de carn”, diu Cava. “La carn de poltre és més apreciada nutricionalment perquè té més ferro, però molta gent és reticent perquè veuen el poltre com a animal de companyia”, reconeix. La demanda que tenen és interior i alternen la producció de carn de poltre amb la gestió de l’escorxador nacional. “Si ens haguéssim de dedicar a la venda de carn de poltre hauríem de vendre algun altre tipus de carn, com la de vedella o de bou”, diu Cava. Amb tot, creu que és “molt bo” que el sector agrícola i ramader es diversifiqui i que es potenciïn els productes de proximitat.