Els arquitectes visen menys obra nova però creix la de reforma

L’obra nova acreditada per l’ens professional no ha deixat de caure els últims anys. El 2015 va ser el pitjor exercici en 15 anys, i el 2016, malgrat que hi va haver una recuperació, va continuar sent el segon pitjor any del període, amb 62.253 metres visats d’obra nova dels quals cal tenir en compte que al voltant de 14.000 corresponien a la construcció de la nova seu de la justícia. La tendència d’aquest 2017 no és pas més esperançadora malgrat que la degana del Col·legi, Zaira Nadal, matisa que un projecte visat no té per què ser un projecte que tiri endavant o que, si més no, ho faci de manera immediata. A tall d’exemple indica que al seu despatx s’han trobat amb un parell de casos d’obres visades fa anys i que és ara que s’impulsen. “No compten com a metres visats ara”, assenyala, però hi afegeix que sí que podrien ser indicadors de certa recuperació, atès que van quedar aturats amb la crisi. En tot cas, sí que va destacar que la reforma està experimentant un creixement i que així els ho han fet notar també algunes corporacions parroquials.

Canvis legislatius

Precisament la setmana passada la patronal de la construcció tornava a reclamar canvis legislatius coincidint amb la publicació de les xifres d’obres autoritzades, que constataven una caiguda de la superfície d’obra nova validada per l’administració. Durant el 2016 es van autoritzar 41.677 metres quadrats de projectes d’edificis de nova planta, el que suposava una reducció del 8,1% respecte el 2015. Nadal va assenyalar que comparteixen algun dels neguits, però que “tenim punts de vista una mica diferents”, i assenyala que la preocupació del Col·legi d’Arquitectes és assolir “canvis en positiu, que el que es faci es faci bé”, i que no es reprodueixin situacions passades com les viscudes amb el gran boom de la construcció. Ja al seu dia, la degana va indicar que coincideixen en algun punt, per exemple, i per ajudar a la reactivació, que es rebaixi el percentatge d’acord entre propietaris, que ara mateix és del 75% i que cal per impulsar un pla d’actuació. Però la degana del Col·legi reivindica la importància de la cessió urbanística, també quan es tracta de cessió econòmica, perquè són terrenys per a equipaments públics o bé de diners que es reinvertiran en aquests projectes. Constructors, promotors immobiliaris, propietaris de béns immobles i també l’AGIA volen l’eliminació de la cessió econòmica en sol urbà consolidat per revifar la construcció.

La reforma

El Col·legi defensa la importància que se segueixi impulsant la reforma i que es faci sota els principis de l’“eficiència energètica” per posar al dia un parc immobiliari envellit. En aquest sentit, les dades acumulades fins al juny constaten el major volum de metres visats per a la reforma i només en els sis primers mesos de l’any s’han certificat 40.564 metres, quan en tot l’any passat van ser uns pocs més, 44.426.