SEGURETAT SOCIAL

Hospitalització i anàlisis encapçalen l'augment de la despesa

La CASS ha hagut de costejar 23,4 milions d’euros en reemborsaments i segueix la tendència alcista dels darrers quatre exercicis

Hospitalització i anàlisis encapçalen l'augment de la despesaXavier Pujol

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La despesa sanitària reemborsada per la CASS el primer trimestre del 2017 no tan sols va superar la del mateix període de l’any anterior, sinó que a més ho va fer en totes les prestacions en què està dividida, i liderada per les hospitalitzacions i les anàlisis clíniques. La CASS ha hagut de pagar 23,4 milions d’euros en concepte de reemborsament els tres primers mesos del 2017, xifra que representa un 11,7% més del que va haver de costejar el primer trimestre de l’any passat, quan va haver d’abonar 21 milions. Segueix així la tendència alcista dels darrers quatre exercicis, en els quals el cost per a la Seguretat Social de la despesa sanitària ha anat augmentat cada primer trimestre de l’any.

Enguany, però, el que destaca és que hi ha hagut increment en els 16 capítols en els quals la CASS divideix la despesa sanitària reemborsada. En destaquen tres per sobre dels altres, però més per la quantitat de diners reemborsada que no pas per l’augment percentual, ja que hi ha capítols en què és superior.

El reemborsament per les anàlisis clíniques, per exemple, s’ha incrementat un 22,3% i va superar la barrera dels dos milions d’euros el primer trimestre. El capítol pel qual la CASS paga més diners, l’hospitalització, va pujar un 15,3% i es va situar en els 6,6 milions d’euros. L’augment és de més de 800.000 euros respecte al primer trimestre de l’any passat i molt lluny dels increments percentuals d’altres anys. El cost per hospitalitzacions només va pujar un 3,3% entre el primer trimestre del 2014 i el 2015 i un 6% entre el 2015 i el 2016. Les despeses en farmàcia van créixer un 12,5%.

Increment d’actes mèdics

El primer trimestre també ha vist com s’incrementaven els actes mèdics respecte del mateix període del 2016. L’augment ha estat d’un 6%, dos punts per sota del que es va produir entre el 2015 i el 2016, quan va ser d’un 8%. Durant els tres primers mesos de l’any es van fer 94.742 actes mèdics, uns 5.000 més que en el primer trimestre del 2016. Els actes es van incrementar en tots els capítols menys en el de l’ortoptista i on percentualment van créixer més va ser en les visites als logopedes, que ho van fer en un 7%.

Com és habitual, la immensa majoria dels actes mèdics realitzats els van fer els fisioterapeutes. Dels 94.742 registrats el primer trimestre del 2017, corresponen a actes mèdics de fisioteràpia 84.420. Si continua la tendència durant la resta d’aquest any, al tancament del 2017 se superarien en més de 30.000 els 337.680 actes de fisioteràpia registrats.

D’altra banda, sí que hi ha hagut una reducció en el capítol dels actes de consulta. Els 96.635 registrats durant el primer trimestre de l’any representen un 1% menys dels que es van fer l’any passat. Destaca la caiguda de les visites a urgències a l’hospital i al Pas de la Casa.

MÉS DE 1.500 ACCIDENTS LABORALS EN QUATRE MESOS

Les estadístiques de la CASS posen en relleu que en els primers quatre mesos de l’any s’han produït 1.519 accidents laborals, cap de mortal. Els accidents van comportar 726 baixes laborals i una mitjana de 36 dies sense anar a la feina per motius mèdics per cadascuna de les persones que van patir un accident que els va obligar a deixar el seu lloc laboral. Més enllà del sector considerat un calaix de sastre, titulat el d’altres activitats socials i de serveis prestats, amb 478 accidents, va ser el de comerç i reparació de vehicles de motor el que més en va registrar, amb 240. El van seguir la construcció amb 187, l’hoteleria amb 180 i les activitats immobiliàries i de lloguer amb 117.

GAIREBÉ 16.000 PENSIONISTES A FINAL D'ABRIL

La Caixa Andorrana de Seguretat Social es feia càrrec a final d’abril del pagament de 15.889 pensions, 13.244 a càrrec de la branca de jubilació i 2.645 a càr­rec de la branca general. El primer quadrimestre de l’any es va tancar amb 9.157 jubilats que rebien una pensió (5.609 residien a Andorra) i cobraven una mitjana de 569,76 euros. De pensions d’invalidesa passada a vellesa hi havia 1.097 beneficiaris (640 a Andorra) que cobraven 669,69 euros de mitjana, i 2.909 de viduïtat (1.722 al país), que rebien 321,92 euros. Quant a pensions a càrrec de la branca general, n’hi havia 1.542 d’invalidesa per malaltia comuna (694,9 euros), 763 d’invalidesa laboral (559 euros) i 339 orfes (213 euros).

Hospitalització i anàlisis encapçalen l'augment de la despesa

tracking