La CASS reclama al Govern que actualitzi tarifes obsoletes

El consell d’administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) va denunciar ahir la persistència de tarifes sanitàries obsoletes. El president del consell d’administració de la parapública, Jean Michel Rascagneres, va assenyalar que “en certs sectors” hi ha uns preus que “estan totalment desfasats” perquè “no s’han revisat” des de fa “15 o 20” anys. “Avui en dia”, va lamentar, “podem dir que algun servei el paguem dos, tres o quatre vegades més car del que costa”.

La CASS aprofitarà la reforma sanitària en què treballa el Govern per “acompanyar” l’executiu perquè s’actualitzin els preus d’aquestes prestacions. “A l’octubre o al novembre està previst tenir el decret de la cartera de serveis del ministeri de Salut i esperem que aquí es revisin les tarifes”, va assenyalar Rascagneres, que va recordar que s’estan pagant preus en alguns serveis que el “progrés tècnic ha permès abaratir”.

Tot i això, el president del consell d’administració va indicar que la CASS no pot imposar les tarifes. “Tenim una força de proposició davant del Govern i no de decisió. Però la força de proposició la farem servir perquè estem molt preocupats”, va assenyalar.

L’actualització de les tarifes passa pel canvi de la nomenclatura dels serveis dels prestadors dels quals s’ha de fer càrrec la CASS. La idea de la parapública és que la nomenclatura sigui la francesa, més complexa que l’actual, però “molt més ajustada” al que és “la racionalitat” de l’acte assistencial que es produeix, va indicar el director de prestacions de la CASS, Ignasi Arbusà.

Preguntat per quins són els serveis desfasats, Rascagneres va preferir no indicar-los. “Són serveis històrics. De res serveix posar el dit en uns prestadors concrets”, va indicar, per recordar que “no se’ls pot imputar la responsabilitat del que no han fet els successius governs en 20 anys”.

Increment de la despesa

El president del consell d’administració de la parapública va fer aquestes declaracions en una trobada amb els periodistes per fer balanç de la feina realitzada els primers sis mesos del 2017 i dels números del primer trimestre. En els mateixos s’evidencia una despesa sanitària de 22,7 milions d’euros, que suposa un increment del 7,7% respecte al mateix període del 2016. Si s’afegeixen les despeses en prestacions econòmiques, la factura puja als 36,1 milions, un 8,4% més que el 2016.

“El consell d’administració de la CASS i també l’equip directiu està preocupat per aquesta deriva. Ho he dit altres vegades, si no es fa res, d’aquí a 4 o 5 anys passarem d’un dèficit de més o menys 40 milions d’euros a un de 90 o 100 milions. Creiem que és insostenible”, va indicar Rascagneres.

Qüestionat per si la modernització de les tarifes faria millorar el dèficit, va admetre que la idea és fer-lo sostenible. “Les cures són cada dia més cares perquè la gent envelleix més”, va dir, per recordar que “cada vegada que compleixes anys tens més medicaments a la tauleta de nit”. I va sentenciar que “dir que amb això estalviarem 10 milions seria una fal·làcia. La despesa seguirà creixent perquè la gent ha de ser atesa i els tractaments són cada dia més costosos”.

Malgrat aquesta preocupació per la despesa, el president del consell d’administració va assegurar que estan “satisfets” per la feina feta fins ara pel ministeri de Salut respecte a la reforma sanitària. Sí que va admetre que “es podria anar més ràpid”, però va afegir que “això no és tan fàcil”. Va recordar que el “pal de paller” de tota la reforma és la llei de drets i deures dels pacients i que la seva aprovació es troba ara en mans del Consell General. “Mentre aquesta llei no s’hagi votat no es podran desplegar tots els efectes de la reforma sanitària”, va asse­nyalar, per dir que “respecto” la sobirania del Consell General i “haurem d’esperar que es voti”.

Conveni CASS-metges

Arbusà, d’altra banda, va anunciar que a final de juliol o a més tardar a principi de setembre se signarà el conveni entre la CASS i el Col·legi de Metges que ha de regular la vinculació d’aquests professionals amb la Seguretat Social. Malgrat que el conveni va ser denunciat per la CASS fa nou mesos i que ha estat prorrogat diversos cops, des de la parapública es va assegurar que hi ha “bona sintonia” amb el col·lectiu. “Hi ha”, va assenyalar el director de prestacions, “punts de divergència mínims” relatius a la formació continuada dels professionals i a la figura del metge referent.

MILLORAR L'ATENCIÓ A L'ASSEGURAT

La CASS ha posat en marxa aquest any un pla estratègic que té com a horitzó el 2020. Un dels objectius és millorar l’atenció a l’assegurat. És per això que es realitzarà una enquesta de satisfacció per escoltar les necessitats dels clients. L’any passat unes 120.000 persones van fer gestions a la planta baixa de la CASS. Es van presentar 56 queixes. La parapública vol reduir el nombre de persones que es desplacen a les oficines de la CASS i treballar per incrementar els serveis que es puguin realitzar a través de la pàgina web de l’organisme.

PAGAMENT PER TRAMS PER PART DELS AUTÒNOMS

El president del consell d’administració de la CASS, Jean Michel Rascagneres, va indicar que actualment hi ha sobre la taula dues propostes per reformar el sistema de cotització dels autònoms. Una passaria per fer-los cotitzar el 22% del benefici professional d’aquests treballadors. Els estudis fets per aquest cas assenyalen que no canviarien gaire els imports que s’estan pagant i que comportarien un gran volum de feina per al departament de Tributs i Fronteres, ja que s’haurien de revisar totes les declaracions dels autònoms. La segona opció seria augmentar el nombre actual de trams, que passarien a ser sis, amb un topall per dalt d’entre 4.000 o 5.000 euros a l’hora de cotitzar.

Segons les dades de la CASS, al final del primer trimestre hi havia 5.937 persones registrades com a treballadors a compte propi, un 6,5% més que en el mateix període de l’any passat. Els assalariats eren 41.025, un 2,9% més.