El TS avala que un home pugui veure la filla tot i l'acusació d'haver abusat d'ella

La sala civil del Tribunal Superior de Justícia ha desestimat el recurs de la mare d’una menor d’edat que va patir presumptament abusos sexuals del seu pare contra la sentència de la Batllia que avalava la represa dels contactes paternofilials i tombava una resolució de l’any 2015 que havia suspès el règim de visites del progenitor establert tres anys abans. La decisió de la Batllia s’emmarcava en el fet que l’home acusat d’aquest delicte encara no ha estat jutjat ni sentenciat.

La representació legal de la mare considera que la represa de les relacions paternofilials s’hauria de condicionar que els presumptes fets penals no siguin certs i que s’hauria d’esperar a la resolució de la causa. Invoca la gravetat dels fets pels quals s’acusa l’home –un delicte major d’actes sexuals sobre persona menor de 14 anys– i que existeix una mesura penal de no entrar en contacte amb la nena.

La fiscalia no s’oposa a reprendre els contactes ni tampoc la pèrit que ha realitzat l’informe sobre el cas. Considera que mentre els fets penals no resultin certs, és necessari que la menor reprengui una intervenció psicològica de caràcter terapèutic per a integrar la figura paterna i proporcionar-li eines per a gestionar emocions. I que una vegada la menor elabori aquestes qüestions i per a facilitar la represa dels contactes paternofilials, els progenitors i el marit de la mare es beneficiarien de rebre assessorament i suport psicològic individual.

Finalment, l’informe pericial elaborat per la psicòloga assenyala que integrades per la menor les qüestions descrites, l’eventual represa dels contactes paternofilials hauria de ser guiada i supervisada per un psicòleg i només, posteriorment, i en funció de l’evolució de les trobades i del criteri professional, de forma progressiva s’haurien de normalitzar les trobades pare i filla.

En la seva sentència, assenyala que la sala ja ha tingut ocasió de pronunciar-se en reiterades ocasions que en qualsevol procediment en el qual pugui resultar afectat un menor, el criteri preferent i paràmetre rector que ha de guiar les actuacions dels tribunals és sempre l’interès del menor. Malgrat assenyalar que en aquest cas hi ha pendent un procés penal i que el pare està en situació de llibertat provisional amb prohibició d’acostar-se a la menor, recorda que l’evolució del tractament psicològic de la nena requereix la represa del contacte.

Desestima el recurs en entendre que les cauteles adoptades per proporcionar assistència psicològica a la menor i al nucli familiar, la gestió de la nena de la situació i de les seves emocions i la reintroducció progressiva de la figura paterna, al principi amb visites supervisades i tutelades, i sota control judicial, s’adeqüen a l’interès superior de la menor.