Es mantenen una trentena de vessaments d'aigües residuals

Al Principat hi ha a dia d’avui un total de 31 abocaments d’aigües residuals al medi natural. Quan fa quatre anys del mandat de comuns i Govern per posar fi a tots els vessaments en un període de cinc anys, encara n’hi ha deu a la capital, nou a la Massana, set a Canillo, quatre a Sant Julià de Lòria i un a Escaldes-Engordany. Es tracta d’abocaments directes al riu que realitzen particulars però també entitats públiques.

Govern i comuns van aprovar el 6 de març del 2013 una addenda al conveni de col·laboració en l’àmbit de l’aigua vigent des del 2005. En aquest afegitó, les administracions es refermaven en la voluntat de “preservar la qualitat dels recursos hídrics del Principat d’Andorra” i, per tant, de “controlar i regular els abocaments d’aigües residuals al medi, així com condicionar i optimitzar les xarxes generals i secundàries de sanejament, en vistes al tractament de les aigües residuals”. Un acord que n’actualitzava un altre del febrer del 2005 sobre les aigües residuals, pluvials, superficials i subterrànies en què no es va assolir el resultat necessari.

Separativa d’aigües

D’ençà del 2013, tant comuns com l’administració general han anat treballant per extingir els focus, uns treballs que s’han desenvolupat en sintonia amb les separatives d’aigües que han anat fent les diverses parròquies. Segons va assegurar l’executiu, des de llavors n’hi ha que ja s’han sanejat totalment, mentre que en alguns dels 31 existents encara ara ja s’hi està actuant, tant en l’àmbit local com nacional, ja que en alguns punts hi actua el comú i en d’altres directament el Govern.

És el cas de la capital i la Massana, les dues parròquies on a dia d’avui es concentren la majoria de vessaments, concretament 19. El cònsol major de la Massana, David Baró, afirma que des del 2012 s’han fet actuacions, però destaca l’alt cost que tenen i avisa que per tant es tracta d’un treball lent que s’allarga durant anys. “Són obres molt bèsties on has d’invertir molts diners”, assenyala, ja que actuar sota terra és costós. “Tot i que un cop asfaltat ja no es veu, treballar al subsol té el seu cost, és obra civil”, remarca, i conclou que “és clar que és més maco un parc infantil i que invertir en subsol no és el que es veu més, però són obres que cal fer”.

En el cas de la Massana, el comú té competència en tres dels nou abocaments, i en tots tres està previst posar-hi remei. Segons el cònsol, “un ja està en marxa”, mentre que els altres es resoldran en els propers dos anys. En ser obres costoses, s’han de desenvolupar a través de dues fases i destinar-hi partides als pressupostos de cada any. Baró va detallar que en un s’hi ha destinat una partida l’any passat i aquest any i un altre s’executarà aquest any i el que ve. “Els tenim detectats, hi hem invertit partides i aquest any en solucionarem un i l’altre el vinent”, però “demanen exercicis sencers tant per import com per obres”.

2018, any límit

El conveni entre comuns i Govern es donava de temps fins al 2018 per erradicar tots els focus de cara a garantir l’assoliment dels objectius en termes de qualitat de les aigües que el pla de sanejament d’Andorra va fixar per al 2020. “Els comuns es comprometen a eliminar els vessaments al medi i a dur a terme els treballs necessaris per obtenir un màxim del 20% d’aigües paràsites respecte a les aigües residuals abans de l’any 2018”, predica el text. La ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó, va assegurar que estan “avançant de forma consolidada”, ja que el 86% de les estacions ja tenen una qualitat bona o excel·lent i “els comuns comencen a estar en el camí de complir”. Amb tot, a la capital el 2015 encara hi havia tota la xarxa de separativa d’aigües per fer, uns treballs que atesa la seva complexitat tenen una durada de cinc anys.

Una qüestió que també s’aborda a la taula per a la reforma competencial, ja que amb el nou model les transferències es repartiran per puntuació i la separativa serà un factor de pes segons els indicadors d’aigües parasitàries respecte a les residuals.