seguretat social

El nombre de jubilats que cobren pensió de la CASS augmenta un 23% en cinc anys

El total de pensionistes que cobraven una prestació el mes de març ascendia a 9.122

El nombre de jubilats que cobren pensió de la CASS augmenta un 23% en cinc anysFernando Galindo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El mes de març el nombre de jubilats que cobraven una prestació de la CASS ascendia a 9.122 persones. El desembre del 2012, la xifra era de 7.405 persones. En aquest període la quantitat de jubilats que perceben una pensió s’ha incrementat un 23% i ho ha fet la despesa associada. Els 568,24 euros que va cobrar de mitjana un jubilat el passat mes març es tradueix en una despesa total per a la branca de prop de 5,2 milions d’euros. A l’acabament del 2012 la despesa mensual va ser de 3,7 milions. Els pensionistes eren menys i també era menor la quantia de la pensió mitjana (503,98 euros).

Un dels aspectes que més ha canviat en el període és que ara mateix el nombre de pensions de les persones que han cotitzat més de 35 anys, i per tant que perceben les jubilacions més elevades, té molt més pes que cinc anys enrere. Han crescut el global de jubilats amb pensió i específicament els que van aportar durant més anys a la parapública. Les dades més actualitzades publicades constaten que del total de pensions de jubilació que s’abonen, 1.571 són per a persones que van aportar al fons durant més de 35 anys. La mitjana de la quantia és de 1.254 euros. Cinc anys abans eren pràcticament la meitat: 798 amb un import mitjà de 1.268 euros. Ara el grup de cotitzants amb més anys d’afiliació és gairebé el més nombrós de la branca, només superat pels pensionistes que van cotitzar entre 0 i 5 anys (1.623). El 2012 els superaven els d’entre 0 i 5 anys (1.619), els que estaven entre els 6 i els 10 anys cotitzats (1.169) i els que estaven entre els 11 i els 15 anys (924).

Taxa de dependència

Els últims anys s’ha donat la pitjor de les combinacions perquè a l’augment de pensionistes s’hi ha afegit la davalla dels assalariats a conseqüència de la crisi econòmica. El resultat és que la taxa de dependència, que posa el pes dels jubilats en relació amb la població activa que aporta al fons, està en les dades més baixes de la darrera dècada, amb la consegüent afectació sobre el sistema per la proporció del que es gasta sobre el que s’ingressa. No obstant això, des del 2014 s’ha assolit una estabilització. El mes de març hi havia 3,83 treballadors actius per 1 jubilat, que és la taxa que amb petites oscil·lacions a la baixa i a l’alta s’està mantenint des del 2014. Amb l’inici de la recuperació econòmica les xifres d’afiliacions a la parapública s’ha anat recuperant i això ha incidit en la balança. Amb tot, s’està lluny del 5,87 que hi havia a principi de l’any 2006.

La feblesa de futur de la branca ha motivat canvis legislatius els últims anys, específicament dirigits a limitar l’accés a una pensió de jubilació. Amb el canvi legislatiu del 2008 (el vigent l’any 2012) ja es va posar un primer límit: només es tenia dret a una pensió de jubilació a partir de tretze mesos cotitzats i es cobrava en forma de capital almenys fins als 83 mesos d’aportacions a la caixa. El 2014 es van imposar majors restriccions: es té dret a una pensió de jubilació a partir dels 180 mesos cotitzats i si es tenen els 65 anys. El dret al capital de jubilació es té entre els 60 i els 179 mesos. Però la CASS evidencia que no n’hi ha prou després d’haver fet públic el darrer estudi actuarial, que si bé millora la diagnosi anterior estableix que a partir del 2023 es gastarà més del que s’ingressi, per la qual cosa es generarà dèficit. Si l’Estat no assumís el dèficit i s’usessin les reserves aquestes s’esgotarien el 2037.

56,6 milions

La CASS va gastar l’any passat 56,6 milions en pensions de jubilació contributives, un 10,8% més del que es va destinar el 2015 (51,1 milions). Però de la branca jubilació no només en surten les pensions de jubilació contributives, també ho fan d’altres contributives: les pensions d’invalidesa passada a vellesa i les de viduïtat, així com altres no contributives. El total de despesa en pensions va ser de 83,6 milions.

QUATRE MIL PENSIONS MÉS

De la branca de jubilació també en surten les pensions d’invalidesa passades a vellesa i les de viduïtat vitalícia. En total, unes quatre mil prestacions més. Les primeres representen 1.106 i la mitjana de l’import és de 670,53 euros. Les segones ascendeixen a 2.901 i la mitjana de l’import és la meitat (320,93 euros). Respecte a fa cinc anys les xifres es mantenen. Tanmateix, segons les dades del passat mes de març, de la branca general en surten els imports per sufragar unes 2.300 pensions d’invalidesa, així com de reversió per a orfes (336) i ascendents (1).

LES XIFRES

65,19 euros és l’import mitjà de la pensió que perceben els cotitzants que han aportat al fons entre 0 i 5 anys. Són encara els més nombrosos (1.623 persones) malgrat que molt a prop, i en segon lloc, ja se situen els pensionistes que acumulen més de 35 anys cotitzats (1.571 persones).

5.585 residents. Dels més de 9.000 pensionistes a càrrec de la branca de jubilació, 5.585 són residents al país. A mesura que avancen els anys cotitzats hi ha més residents al país que no pas a l’estranger: per exemple, dels 1.571 que han cotitzat més de 35 anys, 1.497 tenen la residència al Principat.

3,46 euros treballadors per cada jubilat és la taxa de dependència més baixa que s’ha donat els dar­rers mesos, i va ser el maig de l’any passat. El mes de març se situava en 3,83. La magnitud està estable amb petites variacions des del 2014 però lluny dels 5,87 que hi havia el gener del 2006.

tracking