Formació obligatòria per als metges per poder estar a la CASS

Els metges que no actualitzin els seus coneixements perdran l’acreditació i amb ella la possibilitat de seguir prestant serveis en conveni amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). El reglament que regula els requisits que s’exigiran als professionals que vulguin exercir en conveni amb la CASS estableix que els facultatius que incompleixin les exigències de formació continuada veuran revocada la seva acreditació. Altres de les causes que comportaran la invalidació de l’acreditació seran perdre l’autorització d’exercici de la professió i/o la col·legiació, haver estat condemnat amb sentència ferma per delicte dolós en exercici de l’activitat professional, patir una inhabilitació professional o fer 75 anys. Els que arribin a aquesta edat podran seguir exercint només en el sector privat.

El secretari d’Estat de Salut, Joan Antoni León, va comparèixer ahir en la roda de premsa posterior al consell de ministres en què es va aprovar el reglament que estableix les condicions per obtenir l’acreditació, que és obligatòria per a tots els metges tant si exerceixen per compte propi com si no, i per mantenir-la. Respecte a la qüestió de la formació, va detallar que el ministeri de Salut, conjuntament amb el Col·legi de Metges, està buscant la “fórmula” perquè els professionals puguin mantenir actualitzats els seus coneixements. Segons va explicar, es busca un sistema de crèdits per tal que aquells que assisteixin a cursos o conferències puguin obtenir un reconeixement. León va assenyalar que s’han donat dos anys de termini per concretar quines formacions tindran dret a l’obtenció de crèdits.

Es regulen els requisits

Els requisits es regulen a fons per primera vegada, segons va destacar León, que va posar de manifest que, per exemple, “ara no hi ha cap límit d’edat establert”. A més, va afegir que els que vulguin seguir treballant més enllà dels 75 anys no ho podran fer a la sanitat pública. Per obtenir l’acreditació indispensable per associar-se a la CASS el facultatiu haurà de disposar de l’autorització per exercir d’especialista i haurà de tenir menys de 65 anys el primer cop que es demana l’acreditació. A més, haurà d’estar col·legiat i haurà d’acreditar l’absència d’antecedents penals i que dos dels darrers cinc anys ha treballat a l’especialitat en qüestió.

Per altra banda, haurà de signar una declaració jurada conforme no ha estat sancionat per infracció greu o molt greu en cap col·legi professional i no es podrà trobar en situació d’inhabilitació professional o en causa d’incompatibilitat de prohibició d’exercir. Segons va destacar León, aquesta regulació s’emmarca en les accions previstes en el full de ruta per a la reforma sanitària i persegueix l’objectiu de garantir el manteniment i la millora dels diferents estàndards de qualitat entre els professionals.

REGULACIÓ DE LES PRESTACIONS

Els centres que ofereixen serveis socials i sociosanitaris hauran d’obtenir una autorització administrativa per poder estar en funcionament i, si no compleixen els requisits, podran patir una sanció que en comportarà el tancament mentre no se solucioni la deficiència detectada. Ho va explicar ahir el ministre d’Afers Socials, Xavier Espot, en la presentació del reglament que regula les prestacions tècniques de serveis socials i sociosanitaris i la cartera de serveis. Espot va precisar que el reglament preveu la creació del Registre Nacional de Serveis Socials, on hi haurà inscrites totes les entitats i serveis que ofereixen prestacions.

Per altra banda, l’executiu també va aprovar el reglament regulador de la distribució competencial dels serveis socials, que regula el finançament dels diferents serveis entre el Govern, els comuns i la CASS. S’estableix un període de tres mesos per decidir el preu públic de les prestacions i es preveu fer enquestes entre els usuaris i auditories a les entitats.

LEÓN DIU QUE EL SAAS FA "ESFORÇOS" DES DEL 2016 PER POSAR FI A LES IRREGULARITATS

León es va pronunciar ahir sobre les irregularitats del SAAS després que el Tribunal de Comptes hagi evidenciat que també el 2015 hi va haver males pràctiques. El secretari d’Estat de Salut va rebutjar buscar culpables i va afirmar que “l’important és que a partir del 2016 el consell directiu i la direcció del SAAS van establir mecanismes per millorar la gestió i s’han anat fent diferents esforços en matèria d’adjudicacions i de contractes”. En aquest sentit, va assenyalar que “no és una qüestió de buscar responsables, sinó d’avançar”, per tal que les deficiències “no es tornin a reproduir”.

No pensa el mateix la consellera general del PS Rosa Gili, que creu que “algunes pràctiques podrien ser causa de responsabilitat”. La parlamentària va denunciar ahir el “balanç de disbauxa i d’inacció” recollit per l’òrgan fiscalitzador i va denunciar “complicitat” de Govern, lamentant especialment “que no es rectifiqui”. “És greu tornar a veure coses que fa tres anys que surten. El Govern no està fent la seva feina”, va dir.

De la seva banda, i en la línia expressada per León, el SAAS va al·legar que “les irregularitats són referents a l’exercici del 2015”, i va posar de manifest que “amb la incorporació del nou consell directiu i del nou director general del SAAS s’està treballant per solucionar totes aquestes incidències”.