El Govern vol reduir el volum de menors a la Gavernera potenciant les famílies d'acollida

Fins a 29 infants i joves es troben ara com ara al centre d’acollida d’infants de la Gavernera, una xifra elevada tenint en compte que les instal·lacions tenen capacitat per a uns 24 o 25 menors i que alguns, per tant, han hagut de ser acollits en altres espais, temporalment, tal com ha manifestat el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, en la roda de premsa per presentar les accions que es volen fer per potenciar les famílies d’acollida.

De fet, la voluntat de l’executiu és, segons Espot, reduir el volum de menors que es troben “institucionalitzats” i potenciar l’acollida en famílies, ja que es considera que és una de les mesures "més òptimes" de protecció. Per aquest motiu, i juntament amb la Fundació Jacqueline Pradère, s’ha endegat una campanya per promoure aquest recurs. Així, Espot ha destacat que si bé el nombre d’infants que es troben a la Gavernera “varia” d’una moments a uns altres, l’elevada xifra actual respon a les “actuacions preventives” que des del ministeri es duen a terme i que ha portat que se sigui “més incisiu” i a actuar de manera immediata quan hi ha qualsevol tipus de sospita, amb la voluntat, ha afegit, que la intervenció pugui tenir uns efectes més beneficiosos tant per a l’infant com per al seu nucli familiar. “Estem actuant més fermament en l’origen del problema”, ha remarcat Espot. I, precisament, creu que molts d’aquests infants podrien estar amb una família d’acollida, ja que com més persones integrin la borsa més facilitats hi haurà que es puguin trobar diferents perfils per acollir les diferents necessitats dels menors ingressats a la Gavernera, segons ha destacat el cap de l’àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Jordi Olivé.

Actualment, hi ha quatre famílies d’acollida alienes (és a dir, que no tenen cap vincle familiar amb l'infant) que acullen cinc menors, mentre que d'altres setze famílies extenses (és a dir, que sí que tenen vincles familiars) es fan càrrec de vint menors. Tal com ha comentat Olivé, sempre es prioritza que el menor pugui anar amb la família extensa però, en cas que això no sigui possible, s’ha d’avaluar la possibilitat que estigui amb una família aliena que pot acollir per estades curtes –inferiors a dos anys– o llargues, superiors a aquest termini o també en caps de setmana i vacances. Es considera que aquest recurs aporta als menors una major “afectivitat i estabilitat”, ja que l’acompanyament d’un nucli familiar fa que es desenvolupi millor i es creu que és una opció més favorable que “la institucionalització”. A més, aquest recurs permet que pugui tenir un vincle amb la família biològica.

Qualsevol família o persona major de 25 anys pot ser família d’acollida i cal que tingui clar que no es tracta d’una adopció. Després de ser informats de què comporta, es fa una avaluació per veure si compleixen uns requisits que donin garanties als menors. Se’ls dona “orientació, assessorament tècnic i seguiment” perquè puguin desenvolupar aquesta tasca d’acollida i, a més, un suport econòmic. Precisament Espot ha fet incidència en aquest aspecte, ja que a banda del desconeixement d’aquest recurs creu que els aspectes econòmics poden ser un dels frens perquè les famílies s’apuntin a aquesta borsa, i ha incidit en què no els ha de suposar cap cost ja que el Govern se’n fa càrrec de les despeses. A l’últim, i pel que pot suposar el fre emocional, el ministre ha recordat que quan el menor pugui tornar amb el seu nucli biològic això no té perquè comportar “trencar vincles”.

Per potenciar que cada cop hi hagi més famílies d’acollida, la Fundació Jacqueline Pradère i el Govern duran a terme un seguit d’accions que començaran aquest mateix dijous, al Centre de Congressos d’Andorra la Vella: la xerrada del professor de Deusto Félix Arrieta Frutos i la projecció d’un documental sobre l’acollida familiar. El secretari de la fundació, Josep Manzano, ha destacat que la “col·laboració estreta” del sector públic i el privat porta “sempre un resultat positiu”.