La justícia nega als duaners el dret a obtenir ja el 20% del recaptat en multes

El Codi de Duana estableix textualment que “el 20% de l’import de les sancions per infraccions a les disposicions legals en matèria tributària duanera forma part dels drets econòmics de les finances públiques com a incentiu i complement de finançament de la jubilació i de millores socials dels funcionaris de Duana, establint-se per reglament la seva regulació i condicions d’aplicació”. El reglament no s’ha aprovat i, en conseqüència, els duaners a hores d’ara no s’han beneficiat d’aquest fons fruit de la recaptació en sancions. El col·lectiu va decidir portar l’afer a la justícia, en ple conflicte pel nou model de jubilació per als funcionaris, però primer la Batllia i ara el Tribunal Superior han tombat la pretensió de col·lectiu que es condemnés el Govern pel perjudici causat als funcionaris del cos per la manca de desenvolupament reglamentari. La demanda, en concret, consistia en una reclamació de quantitat per responsabilitat administrativa.

Però la sentència recorda que, segons la llei, “per a donar lloc al dret a la reparació, el perjudici ha d’ésser cert, avaluable econòmicament, ha de poder-se individualitzar en una persona o grup de persones, i ha de lesionar una situació protegida per dret”, i que el Codi de Duana no crea de manera directa una prestació per a la plantilla, sinó que estableix que hi ha d’haver un desenvolupament reglamentari. Per tant, afegeix, “no es pot considerar que existeixi en aquest cas un perjudici cert, individualitzat i que lesioni una situació protegida pel dret”, ja que, continua, sense regulació es fa impossible determinar si els demandants s’haurien pogut o no beneficiar dels incentius que estableix el Codi de Duana. La sentència conclou que sí que hauria estat “legítim” que els empleats públics pretenguessin que es condemnés el Govern a realitzar el desenvolupament reglamentari –la llei fixa que l’executiu tenia sis mesos per fer-ho i encara resta pendent–, però no “sol·licitar el pagament immediat d’unes quantitats a les quals no consta que tinguessin un dret consolidat”.