La capital i el PS demanen que els comuns cobrin més per la població

El comú d’Andorra la Vella i el PS volen que la població tingui més pes a l’hora de determinar el repartiment de les transferències. Una reivindicació que es posarà sobre la taula de debat dels 55 milions que el Govern cedirà als comuns i els criteris per calcular quant ha de rebre cada parròquia. Segons van explicar fonts presents a la reunió tripartita que es va celebrar ahir i que va encetar la discussió dedicada a les transferències, els socialdemòcrates presentaran una proposta perquè el nombre d’habitants sigui un factor que ponderi més a l’hora de calcular els diners que l’administració central traspassarà a les set corporacions locals del país, ja que entenen que la distribució serà així més justa i equitativa.

Una altra de les demandes es van plantejar ahir a la trobada que van mantenir Govern, els comuns i els grups parlamentaris va ser que els quilòmetres de carreteres que depenen de les corporacions tinguin més influència. Una petició del comú de Sant Julià perquè es tingui en compte la despesa de manteniment en la xarxa viària. La reunió d’ahir, la primera dedicada a les transferències després que hagi pràcticament conclòs el debat de les competències –que no es podrà tancar del tot fins que no estiguin ben definits els criteris de repartiment de les transferències–, va servir per posar de manifest l’opinió diferenciada dels comuns i els socialdemòcrates, segons van relatar fonts presencials que van confirmar que els tres consellers del PS portaran a la mesa de negociacions propostes d’esmena.

Canvis en les quantitats

En què estan d’acord totes les parts és en la quantitat de les transferències, 55 milions que el PS, que al febrer va votar en contra de la congelació a 54,6 milions aquest any, veu ara raonable. La proposta de l’executiu divideix aquesta dotació en dos grans grups: 44 milions que es transvasaran a parts iguals (13,2) i segons la població (11) i el territori (8,8). Els 11 milions restants van en funció de la política d’inversió sostenible (2,2), dels compromisos adquirits (2,2) i de solidaritat i particularitats comunals (6,6) els dos primers anys els altres dos serà un terç per a cada concepte–. És en l’apartat de solidaritat i particularitats comunals on s’engloba, segons l’esborrany, el nombre de carreteres secundàries, que afecta especialment Sant Julià, així com augmentar més la dotació segons la població en detriment de la que es vol destinar en funció del territori i que els socialdemòcrates volen que tingui més pes del previst en la proposta.

Malgrat aquestes diferències, DA veu marge per aconseguir arribar al consens. El conseller Miquel Aleix va afirmar que “tothom està d’acord en el principi de 55 milions” però després, pel que fa als paràmetres de com es reparteixen, “hi ha comuns que voldrien fer més incidència en la població”, com Andorra la Vella; i “el PS també hi està d’acord”. La cònsol major de la capital, Conxita Marsol, “voldria que comptés més el tema poblacional”, va constatar Aleix, reafirmant que “el que s’ha de fer és entre tots buscar el consens i fer un esforç perquè el que posin més uns no vagi en detriment dels altres”.

Últims serrells a competències

Malgrat que la reunió tripartita d’ahir va servir per encetar el capítol de les transferències, encara es va abordar la reforma competencial i concretament la qüestió dels informes vinculants en cas de cessió gratuïta de terrenys per fer-hi projectes nacionals. La capital va reclamar que el vistiplau del comú sigui necessari quan els projectes no siguin 100% públics. En aquest sentit, Marsol defensa que calguin informes concloents quan es prevegi la participació d’un privat en l’explotació d’un terreny comunal.