L'usuari pagarà més si es visita a fora o va directament al metge especialista

La reforma sanitària es troba bloquejada per les diferències de criteri entre el Govern i el director de l’hospital, Josep Maria Piqué, que se centren a com s’ha de penalitzar els usuaris que no vulguin seguir els nous protocols d’atenció mèdica. Bàsicament, la reforma comporta per als ciutadans que hauran de pagar més si opten per visitar-se amb metges de fora d’Andorra, tot i que estiguin convencionats amb la CASS, quan aquest servei ja s’està oferint al país. El segon motiu de pagament extra arriba quan l’usuari en comptes d’anar en primera instància al metge de capçalera que tindrà assignat opta per visitar-se directament a l’especia­lista.

Per aconseguir, segons diverses fonts properes a la reforma, que la ciutadania segueixi els nous protocols el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) demana que el sobrecost per a qui se’ls salti sigui molt elevat. Es podria parlar de fins a un cinquanta per cent més car. A efectes pràctics, comportaria que la CASS retornaria molt menys a l’usuari. El Govern està d’acord que hi ha d’haver un sobrecost, però considera que ha de ser simbòlic i que no comporti un greuge excessiu. I Josep Maria Piqué s’oposa a aquesta opció perquè creu que sense una penalització forta la reforma no s’implantarà i l’usuari continuarà fent el mateix que fins ara, assumint que li sortirà una mica més car.

Ni una sola xifra

L’executiu té greus divergències respecte a aquest model per dos motius. El primer se circumscriu al fet que no hi ha ni un sol estudi, ni una sola xifra, ni una sola aproximació, que doni indicis que establir el sistema del metge de capçalera obligatori redueix la despesa sanitària. Aquesta realitat, segons fonts properes a l’executiu, implica que la reforma es basi simplement en un acte de fe respecte que en el futur hi haurà una racionalització de la despesa si s’obliga els usuaris a passar primer pel metge referent. En segon lloc, existeixen dubtes al voltant del model que vol Piqué sobre la base d’un hospital on el sistema funcioni amb assalariats, deixant els metges liberals o els propers que puguin venir com a inversió estrangera com a opcions residuals i que treballin el mínim possible amb el Nostra Senyora de Meritxell.

I la realitat porta al fet que l’executiu tingui dos objectius enfrontats. D’una banda, Toni Martí volia sí o sí la reforma abans de final de legislatura. De l’altra, tant Martí com la resta de DA són conscients que ja fan tard perquè a hores d’ara tot el sistema només podria estar en marxa l’any vinent. El més que previsible rebuig per part de la ciutadania a pagar força més sense cap certesa que la despesa es redueixi (més enllà de la major recaptació) podria obrir una via d’aigua en les expectatives electorals de DA per al 2019.

Álvarez-Piqué

La reforma es troba també amb el problema de la guerra oberta entre el ministre Carles Álvarez Marfany i Josep Maria Piqué. El director del SAAS manté importants discrepàncies amb el ministre i ha agafat les regnes de la reforma fins i tot per damunt del parer d’Álvarez. El model que s’està posant damunt la taula l’ha dissenyat fonamentalment l’exdirector del Clínic, mentre que el ministre té algunes discrepàncies perquè considera que la reforma hauria de ser més moderada. Les diferències entre els dos s’han fet evidents en públic i el director del SAAS considera que ell és l’especialista que té més coneixements per establir com ha de ser la reforma sanitària.

PIQUÉ DESPATXA AMB MARTÍ

L’enfrontament entre Carles Álvarez Marfany i Josep Maria Piqué s’escenifica que el director de l’hospital despatxa directament amb Toni Martí o Jordi Cinca quan ha de tractar sobre diferents aspectes de la reforma sanitària. El ministre està molest perquè se li estigui fent el pont i no se’l tingui en compte a l’hora de discutir aspectes clau de la reforma. A les reunions fins i tot participa el doctor Martínez Benazet, cap assistencial de l’hospital, que fa front comú amb Piqué. Álvarez està molest també perquè en reunions convocades pel Govern no se’l cita.