El sistema d'elecció del nou líder tensa el congrés liberal

La introducció d’aquest punt ha creat un fort malestar en part de la formació, especialment a Sant Julià, segons van indicar múltiples fonts del partit de quatre parròquies diferents. En aquests moments hi ha tres potencials candidats encara que cap no s’ha manifestat. L’actual líder i president del grup parlamentari, Josep Pintat; el president de la formació, Jordi Gallardo, i l’esperança blanca liberal en forma de cònsol de la Massana, David Baró. La tensió es basa en el fet que des d’Andor­ra la Vella i afins a Jordi Gallardo es preferia un sistema de primàries. Una posició totalment contrària a la de Josep Pintat, mentre que els partidaris que sigui David Baró tampoc no veurien amb mals ulls aquest model.

Pintat s’hi oposa perquè el 2015 Ld’A va anar a oferir-li el lideratge del projecte i considera que té dret a tornar-s’hi a presentar (si finalment vol) i a ser acceptat per consens. Des de Sant Julià s’entén que l’empenta real a un partit on només quedaven quatre la va donar ell aconseguint la creació de llistes a la major part de parròquies. Gallardo creu que ha arribat el moment del relleu i que el partit necessita un líder més actiu i disposat a la lluita contra els demòcrates. Sap que Pintat difícilment acceptarà primàries si hi ha candidats reals a desbancar-lo perquè ho consideraria un ultratge al seu bagatge polític.

Els seguidors de Baró entenen que el sistema de primàries també l’afavoreix en cas que faci el pas endavant. Estan segurs que si presenta candidatura difícilment pot ser vençuda per cap altre contrincant. L’únic inconvenient és que a dia d’avui el cònsol massanenc continua sense ser militant liberal.

El segon gran tema de diumenge és l’elecció d’una nova executiva bàsicament continuista amb Jordi Gallardo de president, Amadeu Rossell de secretari general i Joan Albert Farré de vice-president primer. Les diferències més substancials són l’entrada de França Riberaygua com a vice-presidenta segona i d’Oliver Alís com a secretari d’organització.

MAS DEMANA A ANDORRA QUE NO ES DEIXI "INTOXICAR" PER LES PRESSIONS DE MADRID

L’expresident de la Generalitat de Catalunya i president del Partit Demòcrata Català, Artur Mas, va assegurar ahir que els partidaris de la independència no han demanat mai un suport explicit al Govern ni a les formacions polítiques andorranes envers el referèndum, i que “mai hem collat en aquest sentit ningú, ni Andorra ni cap altre Estat”. Mas va fer aquestes declaracions abans del sopar organitzat per la fundació Llibertat i Democràcia en el marc dels actes del congrés del 70è aniversari de la Internacional Liberal que se celebra a Andor­ra fins diumenge.

L’expresident va indicar que “som plenament conscients de les dificultats que els estats tenen amb relació a l’espanyol”, i que al que aspirem “és que els altres estats siguin neutrals des del punt de vista del que representa el fet democràtic català”. Mas va demanar que “ens escoltin, que comprenguin les nostres raons, que no es deixin intoxicar o influir excessivament per les pressions de Madrid i que en el seu moment, quan arribi [la independència], es puguin posicionar”.

El polític, que no va opinar sobre el cas Pujol, va indicar, respecte d’una guerra bruta contra el procés independentista, que ell i l’exalcalde Jordi Trias “sí que hem estat víctimes innocents d’un muntatge fastigós de l’Estat espanyol”.

Preguntat sobre el paper d’Andorra en una hipotètica independència de Catalunya, va dir que hauria de ser de bon veïnatge. “Som un poble amb identitat i cultures compartides i amb un idioma comú que és el català”, va explicar, per afegir que “Andorra és un Estat i ho continuarà sent. Nosaltres això ho defensem de totes totes”.