Quinze dies ferms per saltar-se una pena d'arrest nocturn

El Tribunal Superior va rebaixar la condemna a l’home que havia trencat la pena d’anar a dormir a la presó per assistir al funeral del seu oncle al Marroc. El jove va ser condemnat pel Tribunal de Corts a passar divuit caps de setmana de presó ferma per crebant de pena d’arrest. Finalment, haurà de complir 15 dies entre reixes.

L’home, d’origen marroquí, havia estat condemnat per haver assistit al funeral al seu país d’origen sense l’autorització de la Batllia. L’home havia trucat per demanar permís per viatjar al Marroc però, com que li van demanar que s’esperés uns dies, va decidir crebantar la pena d’arrest nocturn.

Quan ja havia marxat al Mar­roc, la seva germana va trucar al centre penitenciari per avisar que no hi aniria a dormir. A més, quan va tornar del Marroc va anar a dormir a la presó i va acabar complint tota la condemna d’arrest nocturn, encara que ho va fer uns dies més tard, va recalcar la defensa.

Tot i això, no va ser l’únic cop que va trencar la pena. L’home, de 32 anys, també va crebantar la condemna dues vegades més. Una per viatjar novament al seu país d’origen per acompanyar la mare al metge al·legant que era l’únic fill a l’atur i que per això podia acompanyar-la a la visita. La següent, després de quedar-se inconscient a l’altura dels Serradells de camí a la presó per haver begut alcohol mentre es medicava per depressió.

Per aquests fets, el Tribunal de Corts el va condemnar a passar divuit caps de setmana de presó ferma. El mateix tribunal va tenir en compte que l’home treballava i que entre setmana havia de complir la seva jornada laboral. El ministeri fiscal, per la seva banda, considerava que la pena de divuit caps de setmana a la presó per a l’home era insuficient i va decidir recórrer contra la sentència al Tribunal Superior perquè se li imputés una condemna de quatre mesos de presó ferma.

La defensa, que demanava que es mantingués la pena del Tribunal de Corts, al·legava que l’individu havia trobat feina al sector de la construcció i va argumentar que si ingressava a la presó corria el risc de perdre el seu lloc de treball.