El Govern obrirà una unitat d'atenció a maltractadors

El Govern desenvoluparà aquest any el programa d’atenció als maltractadors. Un servei que oferirà tractament de control i reeducació als agressors que hagin estat condemnats per sentència ferma i a aquells que ho demanin. Segons va explicar la cap de l’àrea de Polítiques d’Igualtat, Mireia Porras, actualment el departament està cercant l’espai on poder dur a terme aquests programes específics partint de la base que no pot ser al mateix lloc on s’atenen les dones que han patit violències de gènere. “Estem fent les gestions per obrir el programa d’atenció a agressors i la voluntat és obrir-lo aquest any”, va afirmar, afegint que “estem mirant” quin podria ser el millor emplaçament per atendre els homes afectats.

Porras va defensar que aquest tipus d’accions ajudaran a evitar que hi hagi més casos de violència de gènere en un futur. “És un altre mecanisme de prevenció”, va dir, apuntant que “es treballaran les conductes violentes per tal que deixin de reproduir-les”. En concret, es realitzaran tant teràpies individuals com de grup que hauran de realitzar obligatòriament els agressors que hagin estat condemnats, mentre que per a la resta serà voluntari. “És un programa que es vehicularà via sentència”, va assenyalar.

Un mandat del 2015

La unitat d’atenció als maltractadors és un mandat que es recull a la Llei per a l’erradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica que el Consell General va aprovar el 15 de gener del 2015. A la norma es contempla la implementació d’accions adreçades als violents en el marc del conjunt d’activitats de prevenció que s’han de realitzar. “No poden faltar les mesures adreçades als agressors amb l’objectiu de canviar els patrons de conducta i evitar nous casos de violència”, manifesta el text. De fet, assegura que només amb aquest servei ja s’haurien d’“assegurar les condicions necessàries per prevenir situacions posteriors de violència”.

La llei estableix que els programes seran impartits per professionals acreditats i que els llocs on es duguin a terme seran diferents als llocs on es facin els trac- taments a les víctimes de violència masclista. El programa a agressors abordarà des de la reeducació en matèria de gènere a la resolució pacífica de conflictes passant pel tractament psicològic i la dependència de substàncies si fos necessari.

A banda d’aquesta iniciativa, també s’estan desenvolupant programes de formació als professionals d’Afers Socials, Ocupació, bombers, policia, hospital, Batllia i col·legis professionals per tal que intervinguin degudament en casos de violència de gènere i així es detectin i derivin correctament. A nivell privat, es fan tallers amb empreses a través de la Cambra de Comerç per formar els treballadors i promoure accions d’igualtat de gènere (s’ha engegat un concurs perquè les empreses presentin un projecte que promocioni la igualtat i rebran un premi). Paral·lelament, es formaran mestres i professors d’infantil, primària i secundària per treballar els valors de la igualtat i trencar estereotips i s’impartiran xerrades per tal que els joves aprenguin a identificar l’abús i els maltractaments.

L'ADA VEU BÉ EL NOU PROGRAMA I STOP VIOLÈNCIES VOL "CASTIGAR I FER LLEIS DURES"

L’Associació de Dones d’Andorra (ADA) veu bé que s’atenguin els maltractadors perquè “no es tracta de tancar-los i prou”, afirma la presidenta del col·lectiu, Montser­rat Nazzaro. A parer de Nazzaro, és important que els homes violents es tractin i es puguin reinserir, ja que “les condemnes són molt curtes” i per tant surten aviat al carrer i hi ha el perill que reincideixin. En canvi, el programa d’atenció a agressors no agrada a Stop Violències, que considera que primer s’hauria d’invertir més en l’atenció a les dones que han patit i pateixen. La presidenta de l’entitat, Vanessa M. Cortés, creu que “abans d’anar a l’agressor falten moltes estructures, i que es contracti més personal per atendre la dona maltractada”. “Per a mi no treu cap. Abans d’atendre l’home has d’anar a la dona i a la infància”, manifesta, alhora que aposta per “castigar i fer lleis dures” i establir “mesures penals alternatives” consistents en “homes que ajudin altres homes”.

“No hi ha lleis dures per violació i assetjament. És un desgavell”, denuncia. En aquest sentit, és de l’opinió que “a l’agressor de moment no se l’hauria de tocar, se l’hauria de castigar” perquè “pegar algú és un delicte”.