Detectats 31 casos nous de maltractaments en 4 mesos

Augmenta la detecció dels casos de violència masclista que es registren al país. Un fenomen que tant l’administració com les entitats que combaten aquesta xacra atribueixen a la major conscienciació de la societat envers els maltractaments i la desigualtat de gènere. Els primers quatre mesos de l’any, l’àrea de Polítiques d’Igualtat del Govern ha rebut 31 casos nous de dones maltractades, que se sumen al més d’un centenar que ja atén habitualment. Aquesta xifra suposa un increment del 36% respecte al primer quadrimestre de l’any passat, amb 20 casos nous. De gener a octubre de l’any passat les dones ateses per maltractaments es van elevar fins a les 138, un 15% més que el 2015, amb 120. Del total, 56 van ser casos nous (82 venien d’abans), un 7% més que en el mateix període de l’any anterior.

Unes dades que es van incrementant any rere any i que seguiran a l’alça almenys durant el proper quinquenni, segons admet la cap de l’àrea de Polítiques d’Igualtat del Govern, Mireia Por­ras. Es deu al fet que cada cop hi ha més sensibilització social i això ajuda a detectar i denunciar els casos de violència domèstica. Per aquest motiu Porras considera que “els pròxims quatre o cinc anys aniran augmentant més els casos, però no perquè hi hagi més violència, sinó pel moviment que hi està havent”. En aquesta línia, té clar que “no és que augmenti la violència o hi hagi més agressions”, sinó que “el que està passant és que amb totes les accions que s’estan fent la gent n’està parlant cada cop més”.

Apoderament femení

Hi coincideixen les entitats feministes, que asseguren que les dones s’estan apoderant i denuncien més. En aquest sentit, auguren que els casos que requereixen atenció per part de l’administració seguiran en tendència creixent. La presidenta de l’Associació de Dones, Montse Nazzaro, posa de manifest que “cada vegada som més valentes i denunciem més” perquè “hi ha més conscienciació”. De la seva banda, la presidenta d’Stop Violències, Vanessa M. Cortés, assenyala que “no creix la violència, sinó les dones que parlen i que denuncien”. Circumstància que atribueix a la feina que estan fent el departament d’Afers Socials i les associacions.

En aquesta línia, Porras remarca que el nombre d’atencions creix perquè “estem fent moltes accions des de l’àrea de Polítiques d’Igualtat”. “Augmenten els casos quan es comencen a fer accions de prevenció”, diu. Cortés pronostica que les afectades “seguiran augmentant”, però afegeix que “està bé que es visibilitzi”. A parer seu, la violència masclista existirà sempre si no canvien els valors culturals i socials. “Mentre no eduquis els homes perquè no siguin violents tindràs els casos que vulguis”, sentencia.

L’any passat el Govern es va dotar d’un nou pis d’acollida per a les famílies que són víctimes de violència de gènere i que tenen capacitat per a dues mares amb fills cadascun. Actualment els tres habitatges estan plens amb sis dones i els seus fills, però tot i així Porras assegura que no es deixa cap cas sense assistència. En total són 20 els menors d’edat que atén el departament. Tots ells reben atenció psicològica.

Per altra banda, un 70% de les dones reben ajuts econòmics la quantitat dels quals es calcula en funció de cada cas, així com assessorament jurídic i suport psicològic i orientació laboral. Pel que fa als tipus d’agressions, la totalitat pateixen violència psicològica, entre un 10 i un 20% física i entre un 15 i un 20% sexual, a banda que les dones pateixen també a nivell econòmic i social (se les ofega i aïlla). El període d’atenció d’una dona víctima de violència pot arribar als tres anys.

MÉS DETINGUTS PER AGRESSIONS CONTRA LES DONES

El que també ha anat a l’alça han estat els detinguts per violència contra les dones. La policia va detenir de gener a abril d’aquest any un total de 27 persones per agressions físiques en l’àmbit domèstic, cinc més que en el mateix període de l’any anterior. D’aquests, 16 van ser per agressions i maltractaments a casa, quatre dels quals van ser dones en baralles on s’hi van veure implicats els dos membres de la parella. D’altres arrestos van ser per un delicte contra la integritat física (l’home va trencar el nas a la dona), per accés il·lícit a casa de l’exparella i cinc per un delicte contra la llibertat sexual.

L’any passat els arrestats (76) per agressions masclistes es van doblar respecte al 2015. Segons Porras, això ha fet que la policia, que abans no ajudava a localitzar víctimes de violència de gènere, cada cop sigui un actor més important de detecció. Així, si fins ara era “un punt de derivació que estava una mica apagat”, aquest any podria arribar a convertir-se en la primera o la segona via més important d’identificació de dones que pateixen maltractaments després de l’atenció primària, que és el principal canal. Això és fruit dels treballs que des d’Igualtat s’han fet amb el servei de policia per millorar els protocols de detecció i derivació dels casos.