El Govern obre la porta que el BCE faci de guardià de la banca

Govern està estudiant les opcions per aconseguir que el Banc Central Europeu (BCE) es converteixi en l’anomenat prestador d’última instància del sistema financer andorrà. Aquesta consideració consisteix que l’organisme tindria missions de control coordinades amb l’INAF i al mateix temps seria l’encarregat de dotar de liquiditat si es produís una crisi bancària. La necessitat d’un prestador d’última instància es considera com un dels elements clau per millorar la plaça financera i donar-li estabilitat. Ni l’INAF ni possiblement tampoc l’Estat tenen disponibilitat de recursos per assumir aquest paper. Aquest va ser un dels temes que es van tractar ahir durant la compareixença de Jordi Cinca davant de la comissió BPA, segons van explicar diferents fonts presents.

L’executiu examina aquesta possibilitat per poder-la incloure dins de les peticions que es fan a la Comissió Europea en la negociació de l’acord monetari. Fins ara, el BCE només ha tingut aquesta funció respecte als sistemes financers dels països membres. Liechtenstein, però, també ha iniciat la prospecció respecte a poder tenir com a big brother el Banc Central Europeu. El petit país centreeuropeu pretén accedir-hi des dels acords de l’Espai Econòmic Europeu, al qual pertany, mentre que Andorra ho haurà de plantejar en el marc de la negociació conjunta amb Mònaco i San Marino per a l’acord d’associació.

Un altre dels temes importants de la reunió va girar al voltant dels diferents posicionaments respecte a l’adhesió al Fons Monetari Internacional. Andorra és un dels escassos països del món que no hi ha entrat (Liechtenstein tampoc ho ha fet) i la discussió no es troba si és o no un avenç, sinó si val o no la pena el cost econòmic que suposa. I si hi ha d’altres prioritats abans. L’executiu és favorable a la incorporació, tot i que encara no s’han fet ni tan sols els càlculs exactes de quin seria el cost i com s’articularia. Les xifres estimatives parlen d’un centenar de milions d’euros, però entenent que es tractaria majoritàriament d’un dipòsit pel qual es cobrarien interessos. El posicionament en aquest tema dels assessors de Govern i de la comissió no coincideixen. L’executiu és partidari de la incorporació, mentre que la comissió considera que hi ha d’altres prioritats i que els diners s’haurien d’utilitzar per reforçar d’altres àrees de control.

PLA ESTRATÈGIC PER AL SECTOR FINANCER

Cinca va explicar ahir durant la roda de premsa posterior al consell de ministres que el Govern impulsarà un pla estratègic per al sector financer que ha d’estar definit i calendaritzat aquest mateix any. Segons va exposar, en aquest full de ruta “es definiran accions per garantir l’estabilitat i competitivitat de la plaça financera”, una proposta que segons va dir va ser ben acollida pels consellers generals durant la compareixença. El ministre va avançar que caldrà, també, “legislar en diversos nínxols d’activitat per fer atractiva la plaça financera del país”, un repte que va qualificar de “molt important i de molta envergadura”. Les bases seran l’enfortiment dels supervisors i la cooperació amb els organismes dels altres estats.

REGIREN DOMICILIS DELS PUJOL PER UNA SOCIETAT FETA AMB BPA

Agents de la unitat de delinqüència econòmica i fiscal d’Espanya (UDEF) van regirar ahir domicilis i despatxos de la família Pujol, l’endemà que Jordi Pujol Ferrusola fos enviat a la presó pel jutge José de la Mata. Les indagacions se centren en la societat panamenya Kopeland Foundation, a la qual el primogènit suposadament va traslladar els diners que tenia a Andor­ra mentre estava sent investigat i a la qual va incorporar la seva mare, Marta Ferrusola. Jordi Pujol Ferrusola sempre ha al·legat que es tractava d’un instrument recomanat per BPA. El jutge De la Mata no dona veracitat a la versió de Jordi júnior. En l’acte en el qual dimarts passat va ordenar l’ingrés a la presó preventiva sense fiança de Pujol Ferrusola, el jutge sosté que el primogènit va comprar la societat panamenya a través de BPA per traspassar tots els seus saldos a Andorra en “una clara operació de blanqueig per ocultar béns de l’abast de la justícia”, amb el procediment judicial ja obert. Posteriorment, segons el jutge, Pujol Ferrusola va transferir tots els diners a Mèxic per evitar l’embargament.

L'EQUADOR DEMANA COMISSAR 300.000 EUROS PER SUBORNS

La fiscalia de l’Equador ha sol·licitat a BPA el comís i devolució de 300.000 euros (prop de 325.000 dòlars) que provenen de presumptes suborns pagats per l’empresa de construcció brasilera Odebrecht. Els diners van ser usats per pagar presumptes suborns a l’exministre d’Electricitat Alexei Mosquera i a l’empresari Marcelo Endara. Tots dos van ser detinguts divendres i són els primers confiscats a l’Equador amb relació a l’escàndol de suborns pagats per Odebrecht. A BPA hi ha dipòsits per un milió de dòlars a nom d’una empresa creada per Odebrecht a nom d’Endara.