Procés legal perquè es desocupi Banco Madrid

L’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) ja ha activat els seus representants legals a Espanya perquè entrin una demanda als tribunals acusant de l’ocupació il·legal de l’edifici de Banco Madrid situat a la placeta Margaret Thatcher (enfront de la plaça de Colom). Fins a l’entrada en vigor del Codi Penal espanyol del 1995 no hi havia cap procediment específic al qual recórrer en cas d’ocupació. Amb la reforma d’aquest text es va agilitzar el procés i es permet recórrer a la via penal. L’article 245.2, vigent a partir de llavors, tipifica aquest tipus de situacions com a delicte i estableix que “el que ocupi, sense l’autorització pertinent, un immoble, habitatge o edifici aliens que no constitueixin domicili, o es mantingui en ells contra la voluntat de seu titular, serà castigat amb la pena de multa de tres a sis mesos”.

La legislació espanyola estableix que si la policia arriba mentre s’està produint l’ocupació i veu el delicte de forma flagrant pot expulsar els okupes. Un cop ja han tancat la porta i s’han instal·lat a dins legalment la policia ja no pot entrar a desallotjar-los. Es necessita una ordre judicial que dictamini el desallotjament de la propietat. La denúncia es pot interposar tant a la policia com a la justícia i ha d’anar acompanyada de les proves documentals que demostrin la propietat de l’edifici per part del denunciant.

Fonts properes a l’AREB van indicar que l’ocupació no es tractarà com un tema d’Estat a Estat, sinó com un privat (encara que un cop BPA va ser intervenida la propietat de la filial de Banco Madrid es pot considerar gairebé pública). Per aquest motiu no s’iniciarà cap procediment diplomàtic amb Espanya, sinó que se seguirà la via que ha d’usar qualsevol propietari privat que es troba en una situació similar. Les fonts van incidir que l’AREB ja estava negociant per disposar dels serveis d’una empresa privada de seguretat perquè hi hagués una vigilància nit i dia. Abans que s’hagués tancat la contractació el grup neonazi Hogar Social va ocupar l’edifici (el 15 d’abril) i l’ha convertit en la seu central.

PERFIL

Hogar Social

Versió espanyola d’alba daurada

Hogar Social Madrid es va donar a conèixer l’agost del 2014 després d’ocupar un edifici al districte de Tetuán, en el qual resideixen un alt nombre d’immigrants. Des de llavors ha ocupat cinc immobles a la capital. L’última seu d’aquest col·lectiu, afí al Moviment Social Revolucionari (MSR), va ser un palauet al car­rer de Velázquez, 107. La policia espanyola el va desallotjar el 28 de març i llavors va anunciar que en breu prendria un altre edifici per convertir-lo en seu social. Abans d’entrar al del carrer Velázquez Hogar Social havia pres l’antiga seu del NO-DO al carrer Joaquín Costa, i la de Fórum Filatélico, al carrer Bretón de los Herreros. El grup té lligams amb d’altres de característiques similars en altres països europeus. El més conegut és el grec Alba Daurada, que va aconseguir entrar amb força com a partit polític. Un altre grup amb el qual el vinculen lligams és l’italià Casa Pound, que també funciona com a ONG.