Macron serà el gran favorit davant Le Pen en segona volta

El centrista Emmanuel Macron i la ultradretana Marine Le Pen es disputaran el 7 de maig la presidència de França i el Coprincipat d’Andorra. Els resultats amb el 85% escrutat situaven els dos candidats en una espècie d’empat tècnic amb escassa diferència. Concretament a Macron se li adjudicava el 23,4% i a Le Pen el 22,4%. Les eleccions van complir les expectatives i van ser molt ajustades. A banda dels dos primers, el dretà François Fillon va fregar el 20% dels vots i el candidat de l’esquerra radical Jean-Luc Mélenchon pràcticament va sumar un 19%.

Encara que la primera volta hagi acabat amb un empat tècnic, Emmanuel Macron, a menys que es produís una sorpresa monumental, serà el proper president de la República i Copríncep d’Andorra. Es preveu que la immensa majoria dels vots que han anat per a la resta de candidats acabin donant suport a Macron el 7 de maig vinent. La prova més evident és que un cop es va tenir clar que els dos que passaven a la segona ronda eren Macron i Le Pen tant Fillon com el candidat del Partit Socialista, Benoit Hamon, van instar els seus electors que que votin pel candidat centrista en el seu futur duel amb la ultradretana. Es dona per fet que la dreta gaullista i el votant d’esquer­res faran front comú amb els centristes per barrar el pas a Marine Le Pen, tal com van fer centristes i esquerrans quan Jean Marie Le Pen es va enfrontar a Jacques Chirac en els comicis presidencials del 2002.

L’amenaça terrorista no va dissuadir els francesos d’anar a votar a la primera volta de les presidencials, marcades per les extraordinàries mesures de seguretat però també per l’interès que va despertar en els ciutadans, que consideren els comicis crucials. França va desplegar un dispositiu excepcional per a les eleccions, les primeres de la seva història que se celebren sota l’estat d’emergència, decretat després dels atemptats del 13 de novembre del 2015. L’última dada coneguda sobre la participació la situava en el 69,42 per cent dels gairebé 47 milions d’electors, un percentatge similar al de les anteriors eleccions del 2012, quan va ser elegit el socialista François Hollande.

“La gent ha decidit posar-me en primer lloc”, va dir Macron davant els seus seguidors, que corejaven: “Macron, president!” El candidat centrista, en un discurs europeista i amb un optimisme exultant, va cridar a la unió de tots els francesos i va donar les gràcies a Fillon i Hamon per haver demanat el vot per a ell. “Vull fer França més forta i per això necessito el vostre vot. Vull ser el president dels patriotes contra l’amenaça dels nacionalistes.” La cancellera alemanya, Angela Merkel, ja va donar el seu suport a Macron i li va desitjar “el millor”; també el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, es va alegrar pels resultats. “Mostra l’esperança i el futur de la nostra generació”, va tuitejar la cap de la diplomàcia europea, Mogherini.

La rival a la segona volta, Marine Le Pen, va celebrar una “oportunitat històrica”, va tornar a presentar-se com la “candidata del poble” i va animar els francesos a votar pel seu projecte “d’unió”, la “gran alternativa”. “És temps d’alliberar el poble francès de la seva elit arrogant”, va dir, entre crits dels seus simpatitzants. Le Pen va apel·lar “tots els patriotes francesos” a donar-li suport per aconseguir “una gran alternança per alliberar el poble francès”, i va prometre defensar-lo davant “la globalització rampant” amb el seu projecte antieuropeista i nacionalista, així com de l’amenaça de la immigració, a la qual vol posar fre amb el tancament de les fronteres nacionals “recupe­rades”.

Benoit Hamon, en particular, i els socialistes francesos, en general, són els grans derrotats en una debacle històrica perquè han passat de guanyar els comicis anteriors amb François Hollande a sumar tan sols el sis per cent dels vots.

UN ASPIRANT FRESC I RUPTURISTA

Imatge fresca i proposta de ruptura per “desbloquejar” els anquilosats fonaments de la societat francesa. Aquest és el missatge que ha calat entre l’electorat, especialment amb el de major nivell educatiu i en les ciutats. “En un any hem canviat la cara de la política francesa”, va dir un eufòric Macron davant els seus partidaris al Palau de Congressos de la Porta de Versalles de París. El cap del moviment En marxa!, creat a imatge i semblança –porta fins i tot les inicials del seu nom–, defensa un discurs socioliberal. Vol trencar les tanques ideològiques i aglutinar tots els francesos.