Els residents donen la victòria a Fillon

François Fillon, el candidat de la formació dretana d’Els Republicans, ha estat el guanyador a Andorra de la primera volta de les eleccions presidencials franceses. Segons les dades que va fer públiques l’ambaixada de França al Principat, Fillon va obtenir un total de 354 vots i es va imposar a la resta de candidats de forma clara. El segon millor resultat el va obtenir el candidat de la formació En marxa! i antic ministre d’Economia del socialista François Hollande, Emmanuel Macron, amb 270 sufragis. La tercera posició la va aconseguir la candidata de l’ultradretà Front Nacional, Marine Le Pen, que va obtenir el suport de 230 residents francesos. Respecte als altres dos candidats amb opcions, el de l’esquerra menys tradicional, l’independent de la França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, va aconseguir 127 vots. Tal com va passar a França, el gran fracassat de la jornada electoral va ser el socialista Benoît Hamon, amb 50 sufragis, només quatre més que el gaullista Nicolas Dupont-Aignan.

Finalment van ser 2.368 els electors que van tenir dret a vot, 1.587 a l’urna de l’ambaixada a Andorra la Vella i 781 a la de l’escola francesa del Pas de la Casa, on voten els inscrits de les parròquies d’Encamp i Canillo. Van emetre el seu vot 1.140 persones, 817 a la capital i 323 a la localitat encampadana, xifra que suposa el 48,14% dels electors. No van ser vàlids onze vots. La partició va ser dos punts i mig superior a la de la primera volta de les presidencials del 2012, quan va votar el 45,5% del cens.

Tant a l’urna de l’ambaixada com a la del Pas de la Casa va guanyar Fillon (253 i 101 vots). Macron va quedar segon a la capital i tercer a l’escola francesa (210 i 60) i Le Pen tercera a l’ambaixada i segona al Pas (150 i 80).

D’altra banda, i abans que es coneguessin els resultats de la primera volta, el cap de Govern va donar el seu parer respecte als comicis. Va ser críptic. “Tothom sap que soc un home de pensament moderat i de filosofia centrista”, va dir, per afegir-hi que “es tindran bones relacions surti qui surti escollit”.

REPORTATGE

Votacions sense Marine

mig matí semblava que els 1.587 residents de nacionalitat francesa inscrits al cens electoral a l’urna situada a l’ambaixada de l’Estat veí del nord, a Andorra la Vella, per emetre un sufragi a les eleccions presidencials s’havien posat d’acord per anar a votar a la mateixa hora. Una llarga cua de persones esperant el seu torn rebia al jardí de l’ambaixada l’elector impacient per introduir el seu vot a l’urna. Algun, fins i tot, preguntava per l’horari de tancament del col·legi electoral i decidia girar cua abans d’esperar un quart d’hora palplantant al jardí de la residència de l’ambaixadora. Abans d’arribar a la cua el que es trobaven els residents francesos era una paret amb el cartell electoral dels onze candidats a les presidencials. Bé, no de tots, a l’espai que hauria d’ocupar el Front Nacional de Marine Le Pen un cartell en blanc amb un escrit: Le candidat ne pas livre l’affiche. Des de l’ambaixada explicaven que cadascuna de les candidatures envia el cartell al ministeri d’Afers Exteriors, que el fa arribar a cadascuna de les ambaixades gal·les arreu del món. Un pas que els responsables de la candidatura de la política ultradretana no van fer.

Ja dins de la petita sala de votacions, dues cabines i l’urna espe­raven els votants. La mateixa ambaixadora, Jocelyne Caballero, era l’encarregada d’introduir els sufragis a l’urna. La cua avançava, a poc a poc, però amb ordre.

Unes eleccions marcades per l’alerta terrorista, que també va quedar reflectida en les mesures de seguretat a la porta del recinte, tot i que des de l’ambaixada s’insistia a no voler incidir en aquesta qüestió. Una agent de circulació a la porta de l’ambaixada i tres agents de seguretat privada eren els efectius que hi havia desplaçats. Cada persona que entrava a votar havia de passar per un detector de metalls portàtil. No sabem si detectava tot el que havia de detectar perquè els agents de seguretat després d’una estona es van adonar que no funcionava bé. Van tornar al sistema tradicional durant una estona, escorcoll a mà.

Malgrat això, la gent es veia relaxada a l’hora de votar. Els comentaris que se sentien a les portes era que estàvem davant d’unes eleccions més transcendents que les darreres. Ho parlaven entre ells. Als periodistes va ser més complicat que els fessin declaracions. No era el cas de l’Armand, que admetia que era “un dia important per la gran quantitat de candidats amb opcions” i que, sense dir per qui, havia votat pensant en “la complicada situació de seguretat” que estava vivint el seu país i tot Europa.

Marie s’expressava en termes similars al seu compatriota. “Crec que aquestes eleccions són molt més importants que les anteriors”, assenyalava, per indicar que “França i Europa tenen un repte per davant molt important”. Tots dos, reconeixent la figura de cap d’Estat andorrà del president de la República i malgrat residir al Principat, admetien que aquest fet havia tingut poc pes a l’hora d’escollir el candidat que volien guanyador.

I a poc a poc la cua de votants va anar baixant. Passaven pocs minuts de les dotze del migdia i, valgui el tòpic, s’apropava l’hora de dinar. Els cotxes aparcats en doble fila cada cop eren menys. Ara, tots en espera de la segona volta per conèixer president i Copríncep francès.