La capital té un dèficit de 8.000 places de pàrquing

La cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, va anunciar en roda de premsa un pla de reordenació tributària a la capital per tal d’incentivar la construcció de nous edificis destinats a ser zones d’aparcament. En concret, Marsol va afirmar que “calen unes 8.000 places noves, de les quals 5.000 serien de pupil·latge i 3.000 de rotació”. Per impulsar aquesta mesura, la cònsol ha afirmat que es rebaixarà el 90% d’algunes taxes i impostos a la construcció d’aquests nous edificis, sempre que estiguin destinats, almenys en un 70%, a places d’aparcament. L’objectiu d’aquesta proposta és atreure l’interès del sector privat, l’autèntic dinamitzador i constructor d’aquest pla. Segons Marsol, no es pot tirar endavant només des del sector públic tant per la manca de sòl públic com per la disponibilitat econòmica.

Per entendre millor la iniciativa del comú, el conseller d’urbanisme i aparcament, Josep Antoni Cortés, posava el següent exemple: “Si la construcció d’un bloc de pisos genera unes despeses per a l’inversor de 120.000 euros en taxes i impostos, la construcció d’un edifici dedicat en un 70% a places d’aparcament, només en costarà 12.000”. Les taxes que es veuran afectades per aquesta mesura són les d’aigües públiques, les de clavegueram, les llicències d’urbanisme i els serveis d’urbanisme. També quedarà reduït l’impost del subsòl.

Aquesta mesura es pren després de tenir a les mans el tercer informe sobre la matèria que es fa en tres dècades. Tots ells, el primer, del 1988, el segon, del 1992 i el d’ara, conclouen que el parc d’estacionament no ha variat significativament a la capital en tot aquest temps. De fet, actualment hi ha unes 2.500 disponibles: 1.160 corresponen a aparcaments verticals i 1.300 més, a horitzontals. La cònsol va reconèixer que encara no s’han posat directament en contacte amb els representants del sector privat per saber si aquestes mesures els animarien a tirar endavant el projecte, tot i que sí que afirmava que la manca de places d’aparcament era una queixa habitual entre els empresaris i els ciutadans i és, per tant, “una demanda necessària”. A la capital, les zones més complicades per trobar aparcament són algunes de les més cèntriques, com ara: l’avinguda Meritxell, el carrer Príncep de Benlloch, el Dr. Mitjavila o el de Ciutat de Valls. El principal problema és que en aquestes zones, a més de treballadors, hi ha molt de turisme i tots han de deixar el seu vehicle en un aparcament. Aquesta era una altra de les reivindicacions de la cònsol major: “a Andorra venen molts treballadors de les altres parròquies i a més, s’hi sumen els turistes estrangers que venen a comprar”.

Treure els cotxes del carrer

Marsol comentava que un dels objectius a la llarga és treure completament els vehicles de la via pública. “La nostra voluntat és que els cotxes es quedin al pàrquing. Tenim 515 places de zona blava i verda però estan destinades que siguin 100% de rotació, és a dir, que siguin perquè la gent aparqui només per 15 minuts. Això és el que ens agradaria.” De totes maneres és conscient que falta temps perquè això passi, això sí, és imprescindible que es creïn més places de pupil·latge. El problema, de nou, tornava a ser l’escassetat de sòl i el finançament per fer-ho. El fet que sigui el sector privat l’encarregat de construir aquest servei públic no preocupava Marsol, ja que “la iniciativa publico-privada és una dualitat amb la qual sempre hem treballat i el resultat sempre ha estat positiu”.

Per si no fos prou, la cònsol major, va assegurar que encara hi haurà més propostes per aconseguir el seu objectiu, unes mesures “que s’anunciaran més endavant”, va concloure.