El (gran) negoci dels euros

Un negoci en el qual gastes dos euros i en generes deu és un gran negoci. I l’Estat l’ha trobat en la comercialització dels euros andorrans de col·leccionisme i en les monedes commemoratives. L’any 2016 el Govern va ingressar 4,8 milions d’euros, exercici que va facturar les col·leccions corresponents al 2014 i al 2015, i la primera moneda commemorativa de dos euros que va poder emetre fent ús de la potestat que li dona l’acord monetari amb la UE. Aquesta moneda, la que commemorava els 20 anys de l’entrada d’Andorra al Consell d’Europa, tenia un valor facial de dos euros i per tant va ser aquest el cost que va tenir per a l’Estat cadascuna de les 100.000 peces que es van encunyar. Segons va explicar el ministre de Finances, Jordi Cinca, la setmana passada en la presentació de la liquidació pressupostària del 2016 cadascuna d’aquestes monedes es va vendre per deu euros. Una inversió de 200.000 euros que es va convertir en uns ingressos per a l’Estat de 800.000.

El 2016 ha estat un any atípic pel que fa al marge comercial de l’encunyament de monedes d’euro andorranes, ja que es van acumular en un any les col·leccions de dos exercicis. “Arran de tota la tensió que es va produir en el mercat de la distribució dels euros amb les col·leccions destinades als residents vam frenar tota la comercialització perquè s’estabilitzés una altra vegada el mercat”, va explicar Cinca dilluns passat. Aquest any, el Govern preveu que els ingressos per les col·leccions i les monedes commemoratives siguin, si més no, similars als aconseguits l’any passat. “Quan es va frenar la distribució ens vam posar com a objectiu que el 2017 ens posaríem al dia. És a dir, que el 2018 només es comercialitzés l’edició de monedes d’aquell any”, va assenyalar el ministre. D’aquesta manera, durant les properes setmanes sortiran al mercat les peces del 2016 i al segon semestre, les del 2017. A partir de l’any que ve, va avançar, els ingressos “s’aniran estabilitzant prop dels dos o tres milions d’euros en funció de les col·leccions que es vagin emetent”.

Però no tot són beneficis econòmics amb els euros. És el cas de les monedes que cada any es treuen a circulació i que tenen el cost del seu valor facial. En aquest cas es tracta d’un passiu financer que no té reflex a caixa. Aquestes monedes les distribueixen les entitats bancàries andorranes i les espanyoles o franceses en funció de qui les ha encunyat: el Banc d’Espanya o la Casa de la Moneda de França.