La indemnització per comiat improcedent es rebaixarà als 31 dies per any treballat

La reforma laboral que ha preparat DA estableix una rebaixa de la indemnització en cas d’acomiadament improcedent que passarà dels 45 dies per any treballat als 31, i del màxim de 30 mensualitats que es poden percebre a 24. La proposició de llei qualificada de relacions laborals –que modifica el codi vigent des del 2008– que DA va presentar dimarts estipula que la compensació en cas de comiat injustificat es correspondrà “a l’import que, en concepte de preavís i de compensació, li hauria pertocat en cas d’acomiadament no causal” –que es manté en 25 dies per any treballat–, però “incrementada en un 25%, amb un límit de 24 mensualitats”, és a dir, 31,25 dies. Aquesta mateixa rebaixa s’aplica en el cas dels contractes per durada determinada o obra i servei.

Una reforma que ha suscitat el rebuig dels sindicats per aquesta i d’altres mesures, com la reducció de 90 a 30 dies del preavís per acomiadament, l’homogeneïtzació del preu de l’hora extra al 35% més de l’hora normal, la reducció del 30% del sou si l’empresa té dificultats econòmiques o l’establiment d’un contracte per treballar més enllà dels 65 anys fins a un màxim de 72. L’USdA i el SAT han denunciat que DA –que vol entrar a tràmit el text com a molt tard a final de juny– només els hagi deixat un mes per fer aportacions. Tant és així que ahir el secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, va anunciar que demanaran una pròrroga del termini per presentar esmenes. “No estem d’acord amb totes aquestes mesures, a partir d’aquí que facin la llei de DA i que abarateixin l’acomiadament”, va denunciar Ubach, que va manifestar que “és una llei que satisfà plenament la patronal”, “aquesta reforma laboral l’ha fet la CEA”. El secretari general del SAT, Guillem Fornieles, es va pronunciar en el mateix sentit, tot assegurant que “tot són idees de la patronal”, i va denunciar que els canvis són “un atemptat a la dignitat dels treballadors”.

Per part de la patronal, el president de la CEA, Xavier Altimir, va celebrar que “en línies generals bastantes de les nostres demandes les veiem reflectides”, i va avançar que treballaran en comissió els textos legals per tal d’aprovar-los en junta directiva i al maig lliurar totes les observacions a DA. El president de la PIME, Marc Aleix, va admetre que “la intenció d’arreglar-la [la normativa laboral] és una bona cosa”, ja que “s’ajusta una mica més a la realitat del país”, però va apuntar que “s’hauria de fer bastant més” perquè “les empreses tornin a tindre ganes d’invertir”.

Per part dels partits, la consellera general Judith Pallarés va remarcar que “algunes de les mesures ens semblen bé”, tot i que va replicar que estaven a favor d’allargar la baixa per maternitat a mig any i que hi ha sectors on no serà possible que el treballador continuï actiu més enllà dels 65. El conseller del PS Pere López va mostrar la seva “alta preocupació” pel que va dir que és “una reforma laboral absolutament alineada amb les reformes més neoconservadores i de polítiques de dretes”. “Hi ha tota una sèrie de mesures que estan retallant els drets dels treballadors en tots els àmbits. Hem de ser conscients del que suposarà”, va reblar.

EL PS CRITICA L'INCREMENT DE L'ENDEUTAMENT EN 26 MILLIONS

El conseller general del PS Pere López va instar ahir el Govern a explicar per què tot i el superàvit de 22,6 milions que va registrar l’any passat l’endeutament ha crescut en 26,3 milions, passant dels 904,8 als 931,1 milions d’euros. “Davant de la presentació triomfalista que va fer el ministre de Finances és rellevant alertar que l’endeutament global del Govern va créixer”, va remarcar, alhora que va deplorar que “la xifra de super­àvit presentada no es correspon amb la realitat”. Per altra banda, va destacar els 68 milions en impostos que l’executiu va deixar pendents de cobrament. Un volum “molt important” que va passar de 40 milions el 2015 a 68 l’any passat. El parlamentari va denunciar també el criteri de Govern sobre la proposició de llei de llibertat sindical que rebutja les subvencions públiques afirmant que “el Govern no vol que hi hagi sindicats”.