Canillo no cobra ni l'impost de propietat ni el de lloguer de pisos

Canillo no cobra ni l’impost de propietat ni el de lloguer de pisos, segons es desprèn de l’estudi d’Alfa Capital encarregat pel Govern per a la reforma de la Llei de transferències i competències. Aquesta dada, no per ser nova sinó perquè s’ha posat ara en relleu, ha creat cert malestar en alguns comuns, segons diverses fonts polítiques consultades. Corporacions com Andorra la Vella s’agafen a aquesta realitat per instar que s’ha de poder anar molt més enllà del cafè per a tots que entenen que representa la proposta governamental. El posicionament en públic, i no només d’Andorra la Vella, sinó també d’altres parròquies, és l’acceptació global de la nova proposta, però en petit comitè es considera injusta. Entenen que la realitat de Canillo és un greuge per a la resta de propietaris del país i també per a aquells que cobren lloguers. I un exemple del greuge que consideren que s’està cometent en el repartiment de les transferències i que s’està a punt de cometre, segons aquestes fonts, novament.

Canillo no ha cobrat mai ni l’impost de propietat ni el de lloguers perquè no ho ha necessitat encara que fa més d’una dècada que ja hauria d’estar en vigor, segons indiquen fonts d’ex-mandataris comunals canillencs. Hi afegeixen que fins i tot el 2014 es va acabar posant un impost a les segones residències. Tenia com a objectiu que, ja que no paguen com a propietaris, com a mínim aportessin als serveis bàsics com la resta de residents establerts a la parròquia.

L’argument respecte al fet que a Canillo no els cal queda referendat per les dades. És la parròquia menys poblada, amb 3.670 o 4.360 habitants (segons compti el departament d’Estadística o el comú, respectivament), però al mateix temps és la de més extensió. Té una densitat de 38 habitants per quilòmetre quadrat quan Andorra la Vella en té 756. L’actual sistema de transferències i competències, segons les fonts d’altres parròquies, l’acaba afavorint molt perquè el 50% dels diners es reparteixen igual. Quan la despesa fonamental dels comuns prové del nombre d’habitants al qual s’ha que donar serveis. Canillo rep set milions d’euros de transferència i taxa de vehicles i en total, gràcies a l’aportació d’Ensisa (Soldeu-el Tarter), se’n va a 12,7 milions d’ingressos anuals. Té més ingressos, amb dades del 2015, que Ordino (11,9) i Sant Julià (12,5), i molt a prop de la Massana (13,3).

Els impostos sobre la propietat que s’estan pagant anualment a la resta de parròquies van entre els 0,5 i els 0,6 euros per metre quadrat. Excepte a Andorra la Vella, on pot anar dels 0,3 als 1,2 euros per metre quadrat, segons la grandària de l’habitatge. I qui menys recapta és Ordino, amb uns 300.000 euros anuals, i qui més la capital, amb 2,4 milions. Pel que fa al gravamen que han de pagar els propietaris que tenen habitatges llogats, la forquilla de preus va des del 0,8% del que es recapta, en el cas d’Ordino, fins al 4% que es pot pagar a Andorra la Vella i Escaldes. I la recaptació va des dels 50.000 euros que rep Ordino fins als 3,5 milions d’Andorra la Vella.