“Estem lluny de tenir una racionalitat en l'endeutament”

Amb menys deute, complint amb els pagaments i confiant en els bons resultats de Naturlandia, el cònsol major de Sant Julià de Lòria espera poder invertir per actualitzar la parròquia i evita parlar dels excònsols condemnats a COPE Andorra-AD Ràdio.

Manté la previsió de 21 milions de deute per tancar el 2016?

Sí, potser una mica més o menys.

Són dos milions per sota de l’endeutament actual, donen marge per respirar al comú?

Una mica, estem en una xifra molt alta encara, lluny de tenir una racionalitat d’endeutament, encara hem de fer esforços. Crec que ens ajudaran molt els nous criteris d’inversió perquè filtraran molt, es faran anàlisis comparatives amb d’altres llocs, de competitivitat i previsionals. Tinc molta confiança que amb aquests criteris i la voluntat de tirar-los endavant puguem seguir baixant endeutament. És una reducció petitíssima i hem guanyat una primera batalleta, però no és més que això.

Com es pot continuar reduint deute?

Hem aconseguit això amb esforç de gestió, i encara es veurà més reflectit el 2017, per tant, el primer és gestió, gestió, gestió. I el segon inversions externes rendibles, i si tinguéssim la sort de poder-les realitzar ens permetria respirar molt i mantenir més els llocs de treball i pagar l’endeutament a Naturlandia. Si Camprabassa ja pot pagar el seu endeutament i té una línia de sostenibilitat, encara que li costarà, començarà a permetre al comú actualitzar les infraestructures que se’ns estan fent velles.

Quines inversions caldrien?

Tenen una mitjana de 20 anys i poden tenir una vida de 50 anys, ens en queden 30 i hauríem d’anar actualitzant-les. Ens n’anem a 18-20 quilòmetres de carrers, algunes urbanitzacions les hem d’agafar i actualitzar i tenim 60 quilòmetres de carreteres secundàries. Només fent aquesta suma amb aparcaments i altres el comú necessitaria uns 4 milions per invertir cada any i tenir una parròquia actualitzada, tot i que no és el primer problema. El primer era l’endeutament, perquè si no ens n’anem a fer punyetes; el segon donar vida a Sant Julià, que ja ho estem mirant, i això passava per arreglar Naturlandia. Després hem de posar ordre a les urbanitzacions i tenir una parròquia digna en serveis i amb carrers actualitzats, separant els pluvials dels fecals.

El comú pot respondre a totes les obligacions financeres i de pagaments que té?

Crec que ho complirem. Sempre sortim de la base que ens hem d’espavilar, la situació no era bona, sabíem la que era i això també ens va motivar a entrar-hi i hem de fer el que faci falta per arreglar el problema. Per això la gent ens ha votat, sabíem que estàvem a 23 milions d’endeutament, que hi havia un problema amb Camprabassa que es menjava els cèntims i estem treballant. Ara ens fa falta ajuda i sort.

Està satisfet amb l’acord de Govern i els comuns sobre competències i transferències?

Estem molt contents que Govern ens ha deixat participar a tots els comuns i explicar els nostres criteris i s’ha fet una gran feina, però no hem d’oblidar que qui ha de decidir és el Consell. Segurament en unes coses et trobes més còmode que en unes altres.

Ha demanat que es valorin les carreteres secundàries?

Tenim un greu problema amb les carreteres secundàries i amb les urbanitzacions, que en tenim moltes. Hem comptat i a tres anys vista Sant Julià necessita 3-4 milions fixos només per al manteniment d’aquestes infraestructures, i no els tenim, i per tant s’han de buscar solucions, i si es tingués en compte al moment de fer l’equilibri entre competències i transferències ens aniria molt bé.

Confia que en el tràmit parlamentari s’hi inclogui?

Confio que el Consell reconegui tots els ets i uts d’aquestes transferències i faci molt bona feina, no només per a Sant Julià, sinó per a tot el país. Aquest aspecte per a nosaltres és important i el Govern ho ha fet palès i ara ho han de mirar els grups parlamentaris. És una llei que s’ha de reflexionar molt bé i fer molt bé perquè ha de donar vida per als pròxims 30 anys, i estabilitat, i serà clau per a la continuïtat del país i les parròquies.

A què destinaran els diners per la no-congelació de transferències?

Ens aniran bé aquests cèntims perquè podrem tornar una mica més de deute. Un milió d’euros més seria el que rebríem.

Com viu la parròquia el cas de les targetes setmanes després de la condemna dels excònsols i el fet que Montserrat Gil hagi d’anar a dormir a la presó?

Crec que se li ha donat suficient notorietat pública i no voldria col·laborar a donar-li’n més.

Com afecta en el funcionament del comú que l’interventor no pugui exercir la seva tasca i faci funcions d’assessorament?

Tampoc crec que hagi de parlar de l’afectació de cap persona per motius de respecte a la persona. El comú continua bé.

S’han de fixar més controls per evitar que torni a passar a Sant Julià o on sigui?

Els controls és un evolutiu i fa anys que es van ficant, i ficar més controls no està mai de més, però tenen uns costos i hem de mirar de poder-los pagar perquè no podem matar mosques a cañonazos. Els criteris de control van canviant, i sobretot les normes, i no estem per les normes petites, sinó que intentem dimensionar els problemes i resoldre els més importants, que és que es devia 23 milions. Crec que el criteri important per a les finances és el d’inversions que hem marcat, que ens ajudarà a no cometre errors perquè no depenen de l’opinió de persones, sinó de fets concrets, de números.

S’ha de crear un cos independent d’interventors?

A mi em semblaria bé.

Els cònsols de Sant Julià mantenen targetes encara?

Sí.

S’han canviat els criteris d’ús?

No, és una targeta per a despeses de representació.

Caldria una llei de responsabilitat política?

La responsabilitat política ha de ser per a inversions que no toquen, que hem de pagar entre tots i que impliquen unes xifres importants. Hi hauria d’haver una responsabilitat i un premi perquè ningú no se’n recorda de qui ho ha fet bé.