Liberals considera “correctes” els canvis penals per perseguir els delictes fiscals

Liberals d’Andorra avala les mesures per perseguir el delicte fiscal que va aprovar dimecres el Govern així com la nova llei antiblanqueig que rebaixa a 10.000 euros les compres que s’hauran de registrar i limita a 30.000 les transaccions en efectiu. El principal partit de l’oposició veu ajustats els llindars econòmics que diferencien els tipus d’estafa entre bàsic i agreujat en funció de si la defraudació és superior als 50.000 euros –el mínim per ser considerada delicte fiscal– o als 150.000 –el que suposarà penes de presó d’entre un i cinc anys de presó i es vincularà a un presumpte blanqueig.

El conseller liberal Ferran Costa va apuntar que tot i que “a priori és difícil avaluar els diferents llindars i les quantitats” les mesures previstes són “correctes”. “Pensem que respecten les idiosincràsies pròpies del país”, va dir, alhora que va indicar que unes xifres inferiors “no tindria massa sentit” perquè “podrien ser lesives per als nostres interessos”.

Amb tot, va advertir que caldrà fer “una anàlisi acurada” de si els càstigs “són adequats o no”, però va reiterar que són mesures “pensades en escreix” per tal de superar la cinquena avaluació del Moneyval. “Són deures que calia fer”, va sentenciar Costa, el qual va assenyalar que “ens ho hem de prendre com una oportunitat per tirar endavant mesures per ser transparents, homologables i cooperants amb els països de l’entorn”. Des de DA, el conseller general Marc Ballestà va coincidir a defensar que els trams establerts –el bàsic i l’agreujat en funció de la quantitat defraudada– “s’adeqüen a la realitat d’Andorra”, on “les empreses i els obligats tributaris tenen la dimensió que tenen i per tant calien uns llindars adequats a la nostra manera de funcionar”. En aquest sentit, va afirmar que el doble llindar “entra dins la normalitat de funcionament del nostre entorn” i va posar de manifest que Suïssa, Luxemburg i Àustria tenen un model similar basat en els dos tipus.

Ballestà va defensar l’entrada del delicte fiscal al Codi Penal com “un pas valent” emmarcat en el conjunt de reformes fiscals que s’estan duent a terme i va subratllar que “va en coherència amb el desplegament d’un marc fiscal homologat a nivell internacional”. “Es dona resposta a la voluntat d’equiparar-nos amb els estàndards internacionals i donar compliment als compromisos contrets internacionalment”.

Ni PS ni SDP van voler valorar els canvis aprovats a l’espera de tenir accés al text definitiu. Tot i que el ministre Jordi Cinca es va reunir amb els grups parlamentaris la setmana passada per explicar-los l’adaptació als acords internacionals, els partits van valorar que les informacions no els permetien emetre cap judici sobre la idoneïtat o no de les mesures implementades.

"COHERENT" AMB LA REALITAT DEL PAÍS

“Em sembla bastant coherent amb la realitat andorrana. És un text que està en sintonia amb la legislació europea”, valorava ahir el president de l’Associació d’Assessors Tributaris i Fiscals, Jean Michel Rascagneres, en referència a la tipificació del delicte fiscal. Per a Rascagneres s’han tingut en compte les característiques dels contribuents del país a l’hora d’establir els llindars dels dos tipus de delicte, el bàsic i l’agreujat. Tanmateix, el representant dels assessors fiscals va recordar que un cop s’aprovi el canvi del codi penal hi haurà una conseqüència directa amb les comissions rogatòries fruit de delictes fiscals, que s’hauran d’acceptar.