Mesures de protecció per a 48 menors que viuen separats dels pares

Un total de 48 menors i una jove estan actualment separats dels seus progenitors com a mesura de protecció a proposta de l’àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència del ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior. Del total de menors afectats per aquesta mesura, 18 estan ingressats al centre d’acolliment d’infants i joves La Gavernera, tres es troben acollits en una família aliena, 23 estan vivint amb familiars que no són els pares i cinc més, aquí s’hi inclou la jove major d’edat, resideixen als pisos socials de l’àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats. Les dades les va fer públiques ahir el ministre d’Afers Socials, Xavier Espot, en una compareixença per presentar la memòria d’actuacions del 2016 en què va estar acompanyat pel cap d’Àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Jordi Olivé.

L’any passat es va atendre 244 menors, un 38% més que el 2015, quan es van detectar 176 casos i es van obrir 155 expedients (114 el 2015) que es van derivar al batlle de menors, a qui es va proposar un pla d’intervenció familiar i en els casos de risc greu l’adopció de mesures de protecció. L’increment en el nombre d’expedients s’explica, segons el ministre d’Afers Socials, en el fet que “s’ha potenciat la prevenció i la coordinació entre les diferents àrees i això demostra que el circuit de derivacions funciona”.

La majoria dels expedients els va derivar l’àrea d’Atenció a les Persones i a les Famílies (57), la Batllia (43), l’àrea de Polítiques d’Igualtat (20) i la policia (14). Menys la Batllia, que va derivar gairebé els mateixos casos fa dos anys, les dues àrees i la policia van incrementar, i molt, la feina el 2016. “Que hi hagi més casos de la policia”, va dir Espot, “obeeix a aquest treball de transversalitat”. Va afegir que s’està treballant per reactualitzar protocols i perquè hi hagi una feina conjunta entre ministeris com el d’Educació.

Actuacions per negligència

El Govern actua quan detecta una situació en què el desenvolupament i el benestar d’un infant o adolescent es veu limitat o perjudicat a causa de l’atenció inadequada de les persones de qui depèn físicament i activament o pel context en què es troba. Dels 244 menors atesos l’any passat, 147 ho van ser per negligència dels seus progenitors, és a dir quan les necessitats bàsiques de l’infant o adolescent no eren ateses. La resta van ser 34 d’adolescents que tenien conductes de risc, 19 per violència de gènere, 11 per maltractament físic o psíquic, 10 per abús sexual, quatre per abandonament i 19 més per altres situacions que no es van especificar.

Si es compara amb el 2015, destaca l’increment de les situacions de risc intervingudes per negligència (de 95 a 147), per maltractament físic o psíquic (de 3 a 11) i per violència de gènere o domèstica (de 7 a 19). En aquest darrer cas, Olivé va explicar que en la majoria de casos no és que sigui el menor qui pateixi directament aquest tipus de violència sinó que és a persones amb les quals conviu a la llar.

El 2016, 69 menors estaven sota mesures de protecció (24 a La Gavernera, 6 en família aliena, 23 amb familiars que no eren els progenitors, 9 en centre terapèutic, 6 en pisos tutelats i un en adopció nacional). D’aquests 69 menors, 33 van ser nous casos detectats l’any passat. Respecte del 2015, hi va haver un augment en totes les mesures de protecció. El 2016 es van tancar 34 expedients.

Set adopcions l’any passat

L’any passat es van dur a terme set adopcions. Una va ser nacional, tres internacionals (s’han fet assignacions i estan en tràmit de formalitzar l’adopció) i tres van ser adopcions del fill del cònjuge de parelles que s’han unit civilment. L’executiu, va explicar el ministre Espot, ha tancat un acord amb Xile per poder fer adopcions d’aquell país.

ESPOT APOSTA PER REVISAR LES MESURES DISCIPLINÀRIES DELS DELICTES DELS MENORS

El ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, és partidari de fer una “revisió en profunditat” de la Llei qualificada de la jurisdicció dels menors, que data de l’any 1999, amb l’objectiu de revisar certes mesures disciplinàries que actualment “no són suficientment dissuasives” i que per tant “fomenten actes delictius”. Espot, que considera que s’han d’adoptar accions “més adaptades a les circumstàncies actuals”, va matisar que “més que incidir en la repressió”, el que s’ha de mirar “és com s’apliquen aquestes mesures disciplinàries”. El ministre va recordar que aquest enduriment de les mesures “no són incompatibles amb les de reinserció i resocialització dels menors ni amb la prevenció”.

El titular de la cartera de Justícia i Interior va fer aquestes declaracions preguntat pels periodistes per la desarticulació, en el marc de l’operació Pastorets, de la banda juvenil que havia comès diversos furts amb força al país. Després de felicitar la policia per haver desar- ticulat el grup, Espot va considerar “preocupant” que la ma­joria dels seus integrants fossin menors d’edat i joves que tenen un arrelament al país. Espot va voler defugir de la paraula “alarmisme”, però sí que va admetre que s’“estava creant un neguit entre la població i es comprometia la imatge de seguretat del país”. Els dos menors detinguts, va dir, “eren coneguts per la justícia”.